Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 37 de 37
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

  • |Nom=Nicolau de Cusa ...a, a ser llegat del papa a Alemanya i, finalment, cardenal en 1448 i bisbe de Bressanone en 1450.
    5 Ko (832 paraules) - 17:12, 3 set 2018
  • |Nom=Nicolau de Cusa: la docta ignorància ...ctitud de la veritat brilla de manera incomprensible enmig de les tenebres de la nostra ignorància. Aquesta és la docta ignorància que estàvem buscan
    1 Ko (261 paraules) - 18:46, 5 gen 2018
  • |Nom=Nicolau de Cusa: Déu, màxim i mínim ...luta no seria en acte totes les coses possibles si no fos infinita i límit de totes i per cap d'aquestes limitable. [...]
    2 Ko (360 paraules) - 14:37, 10 ago 2017
  • ...as las cosas posibles si no fuese infinita y límite de todas y por ninguna de ellas limitable. [...] ...eza, la cual, a gran distancia de esa potencia infinita, se siente incapaz de unir sintéticamente los extremos contradictorios, separados entre sí por
    2 Ko (292 paraules) - 23:57, 24 maig 2017
  • ...res}}{{RecursBase|Nom=Nicolau de Cusa: de l'esfera infinita a l'existència de Déu|Idioma=Español}} ...l'Infinit mateix. Per això, el Màxim és la forma de les formes i la forma de l'ésser o l'entitat màxima actual.
    2 Ko (275 paraules) - 16:21, 7 feb 2018

Coincidències de text de pàgina

  • #REDIRECT [[Recurs:Nicolau de Cusa: la docta ignorància]]
    58 octets (9 paraules) - 18:42, 1 juny 2015
  • #REDIRECT [[Recurs:Nicolau de Cusa: Déu, màxim i mínim]]
    59 octets (12 paraules) - 18:41, 1 juny 2015
  • [[File:cusa.gif|thumb|Nicolau de Cusa]] ...dre's, ni tampoc quines són les característiques precises d'aquesta manera de raonar aparentment [[dialèctica|dialèctica]].
    1 Ko (188 paraules) - 14:44, 13 oct 2017
  • #REDIRECT [[Recurs:Nicolau de Cusa: de l'esfera infinita a l'existència de Déu]]
    82 octets (14 paraules) - 21:44, 1 jul 2015
  • [[File:Cusa.jpg|thumb|Nicolau de Cusa]] ...], sinó ignorància il·lustrada, i al màxim conjectura ([[Recurs:Nicolau de Cusa: la docta ignorància|veg. text]]).
    2 Ko (287 paraules) - 22:58, 30 gen 2018
  • Referit a parells de [[terme|termes]], quan aquests són correlatius, contraris o contradictoris ...]] fa de la [[contradicció|contradicció]] el principi motor de l'esdevenir de la Idea.
    1 Ko (185 paraules) - 21:33, 18 oct 2017
  • ...ch d'|Spinoza]], encara que també és una concepció central en la filosofia de [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan ...tor:Eckhart, Johannes|Mestre Eckhart]], [[Autor:Nicolau de Cusa|Nicolau de Cusa]] o [[Autor:Giordano Bruno|Giordano Bruno]], tendeixen a interpretar-se des
    2 Ko (321 paraules) - 22:47, 17 maig 2018
  • |Nom=Nicolau de Cusa ...a, a ser llegat del papa a Alemanya i, finalment, cardenal en 1448 i bisbe de Bressanone en 1450.
    5 Ko (832 paraules) - 17:12, 3 set 2018
  • ...nar pel fet de ser incorruptible i inalterable. (De fet ja [[Autor:Filolau de Crotona|Filolau]] havia parlat d'aquest cinquè element). Els [[estoïcisme ...sterior caracterització de la llum com a ona-corpuscle, així com la teoria de la relativitat, van fer innecessària aquesta hipòtesi d'un medi transmiss
    3 Ko (433 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • <small>(Nom afrancesat: Raimond de Sebond)</small> ...on va ensenyar arts, medicina, teologia i dret canònic. Va morir a Tolosa de Llenguadoc l'any 1436.
    3 Ko (432 paraules) - 09:55, 24 oct 2018
  • ...s als Estats Units. Va estudiar en el context del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], però es va oposar sempre a les concepcions [[reduccionisme|reducc ...a un mateix estat a través de camins diferents), que és un cas particular de la propietat d{{'}}''equipotencialitat'' dels sistemes oberts. Una altra ca
    5 Ko (722 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
  • |Nom=Nicolau de Cusa: la docta ignorància ...ctitud de la veritat brilla de manera incomprensible enmig de les tenebres de la nostra ignorància. Aquesta és la docta ignorància que estàvem buscan
    1 Ko (261 paraules) - 18:46, 5 gen 2018
  • ...s causa en la facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat de Colònia ...ia|categories]] de [[Autor:Crusius, Christian August|Christian Crusius]] i de [[Autor:Wolff, Christian|Christian Wolff]].
    4 Ko (636 paraules) - 18:50, 28 gen 2018
  • ...Marsilio Ficino. També va advocar per la necessitat de l'estudi del grec i de la lectura dels textos originals dels pensadors antics. ...i Scolario i l'esmentat Jordi Trebisonda. Entre els defensors de les tesis de Plethon va destacar [[Autor:Bessarion, cardenal Basili|Basili Bessarion]],
    4 Ko (614 paraules) - 23:40, 7 set 2018
  • ...res}}{{RecursBase|Nom=Nicolau de Cusa: de l'esfera infinita a l'existència de Déu|Idioma=Español}} ...l'Infinit mateix. Per això, el Màxim és la forma de les formes i la forma de l'ésser o l'entitat màxima actual.
    2 Ko (275 paraules) - 16:21, 7 feb 2018
  • ...osmos|macrocosmos i el microcosmos]], i es correspon amb una visió del món de tipus [[organicisme|organicista]]. ...logos'' còsmic que marca inexorablement el destí, i amb el qual es reuneix de nou amb la [[mort|mort]].
    5 Ko (727 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
  • |Nom=Nicolau de Cusa: Déu, màxim i mínim ...luta no seria en acte totes les coses possibles si no fos infinita i límit de totes i per cap d'aquestes limitable. [...]
    2 Ko (360 paraules) - 14:37, 10 ago 2017
  • ...t-se solament en l'escala, de manera que el microcosmos és com una espècie de reflex del macrocosmos. Això suposa la concepció del macrocosmos com un o ...latonisme|neoplatònics]]. Per part seva, en la medicina [[Autor:Hipòcrates de Cos|hipocràtica]], aquesta era una tesi fonamental.
    5 Ko (812 paraules) - 14:20, 9 oct 2018
  • <small>(del llatí ''contradictio'', acció de contradir, objecció, que tradueix el grec'' antíphasis'': afirmació i ne ...èctiques entre els grecs consistia a portar a l'adversari al reconeixement de la [[veritat|veritat]] d'una proposició contradictòria a la inicialment p
    6 Ko (903 paraules) - 12:30, 30 set 2018
  • ...en 1593 s'inicia a Roma el seu procés i judici, que acaba el 17 de febrer de 1600, quan, condemnat a la foguera, mor en Camp dei Fiori com a «heretge i ...canviar la visió del món, igual com Copèrnic ha canviat la posició central de la terra, i aconseguir així una reforma global religiosa, moral i polític
    8 Ko (1.196 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
  • ...r l'antiguitat grega com una imperfecció relacionada amb la impossibilitat de la [[definició|definició]], la impossibilitat d'arribar a saber què és ...itat|quantitat]]. Per això distingeix entre ''infinit actual'', que hauria de ser una [[substància|substància]] infinita i única, cosa que li sembla e
    6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
  • <small>(del llatí ''absolutus'', del verb ''absolvere'', deslligat, lliure de, acabat)</small> ...èn de si mateix per a ser pensat i per a existir; se li atribueix plenitud de sentit i no necessita més justificació que la que es dóna a si mateix, m
    7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
  • ...luències de la filosofia [[neoplatonisme|neoplatònica]] i de la metafísica de la llum que impregnava el pensament [[Autor:Hermes Trismegistos|hermètic]] ...tip de l'home del [[Renaixement|Renaixement]] que recull tots els aspectes de l'[[humanisme|humanisme]] («l'home és el model del cosmos», deia, asseny
    7 Ko (1.144 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • ...de fe poden ser provades per la raó. Aquest afany de demostració racional de la fe és el que li va empènyer a elaborar la seva ''Ars'' ''magna'' funda ...ts, havien de fer possible una presentació unitària, rigorosa i encadenada de tot el saber.
    8 Ko (1.245 paraules) - 10:10, 23 oct 2018
  • ...lotí]], no és pròpiament un nombre, sinó solament fonament de tota unitat. De fet, en un sentit completament diferent, [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ta ...es les coses, les considera vivents i animades (atomisme vitalista) i base de la seva matemàtica màgica.
    8 Ko (1.349 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
  • ...la nostra era, raó per la qual també es troben en ell elements procedents de diverses creences religioses. ...a doctrina, raó per la qual aquí ens limitem a donar unes característiques de les tesis neoplatòniques més generals).
    8 Ko (1.319 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
  • ...sperit, en un sentit semblant al de [[paideia|''paideia'']] en grec], o bé de ''humanus'', allò que concerneix l'home)</small> ...icament pel sentit i el valor de l'home i de l'humà, prenent-lo com a punt de partida dels seus plantejaments. El terme, no obstant això, s'aplica a tre
    9 Ko (1.396 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • 1) el conjunt del pensament de [[Autor:Plató|Plató]]; 2) els desenvolupaments posteriors de la filosofia que es van inspirar en aquest autor;
    10 Ko (1.655 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
  • ...xement, terme que ja Giorgio Vasari aplica, en el s. XVI, al «renaixement» de l'art i les lletres antigues)</small> ...s distingeix com una renovació de la societat en general pel «renaixement» de la cultura clàssica concebut, principalment, pels autors [[humanisme|human
    19 Ko (2.959 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
  • ...ia com a formes de provar la coherència de la creença religiosa, o maneres de provar la veritat del [[Teisme|teisme]]. ...e aquesta possibilitat és un dels anomenats [[Preàmbuls_de_la_fe|preàmbuls de la fe]].
    6 Ko (1.012 paraules) - 12:53, 28 oct 2018
  • ...un continu de punts d'espai-temps: un univers dotat de les tres dimensions de l'espai newtonià més el temps. ...mateix''– ''i descriure-ho fonamentalment amb les propietats geomètriques de la tridimensionalitat (altura, amplària i profunditat).
    8 Ko (1.244 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
  • ...ilosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]], que considera tant el món com el pe ...tingien entre l'[[infinit, infinitud|infinit]] des del punt de vista físic de l'infinit matemàtic. Físicament, hi ha un límit més enllà del qual no
    30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018