Resultats de la cerca
- ...elements oposats o [[contradicció|contradictoris]], que posa en evidència el caràcter canviant i progressiu de la realitat, que es desenvolupa en fases ...ir, de dialogar amb la intenció de dominar a l'adversari, mentre que oposa el seu [[sil·logisme|sil·logisme]], o demostració capaç de treure conclusi9 Ko (1.457 paraules) - 17:34, 22 set 2018
- ...tRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: contra el mer empirisme|Idioma=Español}} ...a de raó són solament alguna cosa subjectiva, és a dir, que hem d'acceptar el donat tal com és, i manquem del dret a preguntar-nos si és racional o fin3 Ko (570 paraules) - 16:21, 16 jul 2018
- Filòsof i historiador italià, neoidealista, el més important del present segle. Neix en Pescasseroli, (L'Aquila), en els ...s, pràctics, de manera que l'esperit duu a terme dues activitats bàsiques, el [[coneixement|coneixement]] i l'[[acció|acció]].4 Ko (671 paraules) - 16:02, 18 set 2018
- ...eix «Yahvéh» (que pot traduir-se com a «jo sóc el que sóc»), com a «jo sóc el que és», amb una clara intenció de dir «jo sóc [[Grec::τό ᾤν]], ...t|sant Anselm]] precisa com a «allò de què no pot pensar-se res més gran», concepte base del seu [[Argument_ontològic|argument ontològic]], com a «infinitat4 Ko (642 paraules) - 18:15, 14 maig 2020
- ...lment criticada per [[Autor:Kropotkin, Piotr|Kropotkin]] en la seva obra ''El suport mutu.'' ...r espiritual es realitza amb l'altre ([[Recurs:cita de Hegel sobre el jo i el nosaltres|veg. citació]]).3 Ko (456 paraules) - 17:34, 22 set 2018
- ...rivada del fenomenisme de Berkeley, en afirmar que no existeix res més que el [[jo|jo]], o un mateix i les seves idees. ...; d'ell sorgeix, per desenvolupament [[dialèctica|dialèctic]], el no-jo, o el món.5 Ko (816 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
- <small>(del llatí ''nihil'', el contrari del que és alguna cosa)</small> ...la ''via de la veritat'' del seu famós poema: en tant que el no ser no és, el no-res, entesa en aquest sentit, no pot ni dir-se ni pensar-se ([[Recurs:Fr6 Ko (1.039 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
- ...ria crítica|teoria crítica]] de [[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]], concepte fonamental de les seves teories epistemològiques, lingüístiques i ètiqu4 Ko (619 paraules) - 16:53, 27 nov 2018
- ...llatí ''providentia'', de ''providere'', veure amb antelació, que tradueix el grec [[Grec::Πρόνοια]])</small> ...om a contrapartida, aconsegueix l'[[ataraxia|ataraxia]] en saber acceptar el seu [[destí|destí]].3 Ko (431 paraules) - 17:39, 22 set 2018
- {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Gadamer: el prejudici dels prejudicis|Idioma=Español}} ...de les coses mateixes. Això és el que Heidegger vol dir quan requereix que el tema científic s'«asseguri» en les coses mateixes mitjançant l'elaborac4 Ko (620 paraules) - 17:38, 26 feb 2020
- ...de l'Alemanya de la seva època, aquesta crítica a la religió li va tancar el pas a la carrera acadèmica. Feuerbach va tenir, doncs, que renunciar a seg ...uesta crítica a Hegel, Feuerbach ja havia fet el pas cap al materialisme i el [[sensualisme|sensualisme]] que impregnen la seva obra, i cap a la crítica8 Ko (1.278 paraules) - 15:15, 9 maig 2020
- ...s seves obres es mostra crític respecte de la [[dialèctica|dialèctica]] de Hegel, del [[marxisme|marxisme]] i de les filosofies –que denomina ontològique ...al civilització tècnica, sorgida de l'esperit de la Il·lustració i del seu concepte de [[raó|raó]], no representa més que un domini racional sobre la natura6 Ko (902 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
- <small>(del llatí ''limes'', el punt final d'una cosa o la seva acotació)</small> ...és un tipus de límit, però no tot límit és principi» ([[Recurs:Aristòtil: el límit|veg. text d'Aristòtil]]). Estenent la classificació aristotèlica,5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
- ...e, es va negar a usar el concepte de ''raça'', al que no considerava com a concepte filosòfic. A partir de 1949 va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Li ...gustí]] i [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]]. Amb això, Heimsoeth troba el que, segons ell, són les bases [[escolàstica, escolasticisme|escolàstiqu4 Ko (636 paraules) - 18:50, 28 gen 2018
- ...] i [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]], principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de l'[[escola de Frankfurt|escola de Frankfurt]], i que s ...derivades d'un concepte de [[raó|raó]] (com a instrument) que, perseguint el domini de la naturalesa, ha acabat per dominar al mateix home. L'arrel irra3 Ko (460 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
- |Nom=Hegel: el concepte LA DOCTRINA DEL CONCEPTE10 Ko (1.726 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
- ...ann Wolfgang von|Goethe]] va anomenar el «faune socràtic») pretenia atacar el pensament de la Il·lustració. ...tor:Schlegel, Friedrich|Schlegel]], [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]] i també sobre [[Auto4 Ko (680 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
- ...orment va publicar amb el títol ''El llenguatge del perdó. Un assaig sobre Hegel''. Va cursar estudis a Barcelona, Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Durant ...rtista i la ciutat,'' i el Premi Nacional d'Assaig de 1983 per ''El bell i el sinistre.'' En 1995 va obtenir l'important Premi Internacional Friedrich Ni8 Ko (1.285 paraules) - 17:33, 22 set 2018
- ...ors en [[panteisme|panteisme]]; entre la [[ment|ment]] o [[ànima|ànima]] i el [[cos|cos]] o [[matèria|matèria]], anomenant-se en aquest cas [[monisme p ...ta, qui juntament amb Wilhelm Ostwald, químic, organitza en 1911 a Hamburg el primer congrés monista, a més de fundar un «Associació monista alemanya3 Ko (463 paraules) - 17:39, 22 set 2018
- ...te|acte]], aquest és [[dýnamis|potència]]. El primer és etern i separable, el segon és corruptible i està unit al cos ([[Recurs:Aristòtil: enteniment ...filosofia àrab|filosofia àrab]], i va donar origen a la problemàtica sobre el caràcter d'intel·ligència única i separada, o no, de l'[[enteniment age7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)