Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Entimema»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::ἐνθὐμημα, ''enthýmema'', de Grec::εν ''en-'', en i Grec::θυμός, ''thymos'', ànim: el que està...».)
 
m (Text de reemplaçament - "<div aneu" a "<div id")
Línia 45: Línia 45:
  
  
<div aneu="cita" class='mw-collapsible'>
+
<div id="cita" class='mw-collapsible'>
 
:''Un entimema és un sil·logisme que prové de probabilitats
 
:''Un entimema és un sil·logisme que prové de probabilitats
 
:____________________________
 
:____________________________

Revisió del 10:20, 25 feb 2015

(del grec ἐνθὐμημα, enthýmema, de εν en-, en i θυμός, thymos, ànim: el que està en l'ànim o en el pensament)

En Aristòtil, sil·logisme les premisses del qual són només probables (veure cita més a baix). Posteriorment, sil·logisme incomplet, amb una premissa o amb la conclusió sobreenteses. Es distingeixen entimemas de primer ordre (sense premissa major explícita), de segon ordre (sense premissa menor explícita) i de tercer ordre (sense conclusió explícita)

Veure exemple ↓

Diu Dostoievski, en Crim i càstig:

«Mentir és l'únic privilegi de l'home enfront de les institucions. Qui menteix arriba a la veritat! Per això sóc home, perquè esmento. No s'ha arribat a cap veritat sense haver mentit abans unes catorze vegades, i qui sàpigues si cent catorze, i això és honroso a la seva manera. Però nosaltres ni tan sols sabem mentir per inspiració pròpia!

(Tercera part, I; Orbis, Barcelona, 1982, p,219).

a)Entimema de primer ordre (sense premissa major explícita):


(Només un home és capaç de mentir)
Esmento
_______________________________
Per això sóc home:b) Entimema de segon ordre (sense premissa menor explícita)


Només un home és capaç de mentir
(jo esmento)
_______________________________
Per això sóc home:c) Entimema de tercer ordre:


Només un home és capaç de mentir
I jo esmento
____________________________
(Per això sóc home)


Un entimema és un sil·logisme que prové de probabilitats
____________________________
Aristòtil, Analítica primera, II, 70a (Aguilar Madrid 1973, 2ª ed., p. 348)