Diferència entre revisions de la pàgina «Dret positiu»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Antigament definit com a determinació del dret natural mitjançant una llei positiva -definició, per descomptat basada en l'iusn...».) |
m (Text de reemplaçament - "idad." a "itat.") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Antigament definit com a determinació del [[dret natural|dret natural]] mitjançant una llei positiva -definició, per descomptat basada en l'[[iusnaturalisme|iusnaturalisme]]-, s'entén en l'actualitat com el dret que emana de l'autoritat; aquesta legítimament ho promulga, ho sanciona i ho interpreta. Es caracteritza, enfront del dret natural (universal i immutable), per la diversitat i la | + | Antigament definit com a determinació del [[dret natural|dret natural]] mitjançant una llei positiva -definició, per descomptat basada en l'[[iusnaturalisme|iusnaturalisme]]-, s'entén en l'actualitat com el dret que emana de l'autoritat; aquesta legítimament ho promulga, ho sanciona i ho interpreta. Es caracteritza, enfront del dret natural (universal i immutable), per la diversitat i la mutabilitat. |
Al revés que en el dret natural, el positiu suposa per a l'ordre jurídic una plena autonomia respecte de l'ordre moral: ''iustum quia iussum ''[alguna cosa és just perquè està legítimament manat]. | Al revés que en el dret natural, el positiu suposa per a l'ordre jurídic una plena autonomia respecte de l'ordre moral: ''iustum quia iussum ''[alguna cosa és just perquè està legítimament manat]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:30, 17 set 2015
Antigament definit com a determinació del dret natural mitjançant una llei positiva -definició, per descomptat basada en l'iusnaturalisme-, s'entén en l'actualitat com el dret que emana de l'autoritat; aquesta legítimament ho promulga, ho sanciona i ho interpreta. Es caracteritza, enfront del dret natural (universal i immutable), per la diversitat i la mutabilitat.
Al revés que en el dret natural, el positiu suposa per a l'ordre jurídic una plena autonomia respecte de l'ordre moral: iustum quia iussum [alguna cosa és just perquè està legítimament manat].