Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Dogmàtic»

De Wikisofia

Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
En principi, el contrari d'escèptic. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van ser els seguidors de l'[[estoïcisme|estoïcisme]] i de l'[[epicureisme|epicureisme]], els quals, enfront de l'[[escepticisme|escepticisme]], sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les opinions pròpies (''dógmata''): dogma ''versus'' suspensió del judici, o [[epokhé|''epokhé'']] ([[Grec::ὲποχή]]).  
+
En principi, el contrari d'[[Escepticisme|escèptic]]. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van ser els seguidors de l'[[estoïcisme|estoïcisme]] i de l'[[epicureisme|epicureisme]], els quals, enfront de l'[[escepticisme|escepticisme]], sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les opinions pròpies (''dógmata''): [[dogma]] ''versus'' suspensió del judici, o [[epokhé|''epokhé'']] ([[Grec::ὲποχή]]).  
  
Des de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a [[crítica|crítica]], les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme.
+
Des de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], dogmàtic és el contrari de [[criticisme|crític]], entenent per tal aquell que sotmet a judici, a [[crítica|crítica]], les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme.
  
 
Vegeu: [[dogma|dogma]], [[dogmatisme]]
 
Vegeu: [[dogma|dogma]], [[dogmatisme]]
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 09:59, 29 set 2018


En principi, el contrari d'escèptic. En la història de la filosofia, els primers a qui s'aplica el terme, si bé en un sentit molt ampli, van ser els seguidors de l'estoïcisme i de l'epicureisme, els quals, enfront de l'escepticisme, sostenien la possibilitat de defensar amb raons la veritat de les opinions pròpies (dógmata): dogma versus suspensió del judici, o epokhé (ὲποχή).

Des de Kant, dogmàtic és el contrari de crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a crítica, les possibilitats de la pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la intolerància i l'integrisme.

Vegeu: dogma, dogmatisme