Diferència entre revisions de la pàgina «Deontologia»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "desacralizada" a "dessacralitzada") |
m (bot: - l' [[idealisme|idealism + l'[[idealisme|idealism) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
[[File:bentham2.gif|thumb|J. Bentham]] | [[File:bentham2.gif|thumb|J. Bentham]] | ||
| − | Així, per exemple, en [[Autor:Bentham, Jeremy|Jeremy Bentham]], una de les obres de la qual és ''Deontologia'' (1834). En sentit més restringit, és l'ètica pròpia d'una professió liberal. En la fonamentació d'aquest concepte entra la tradició religiosa, sostinguda sobretot pel [[calvinisme|calvinisme]], segons el qual el compliment en el treball o en la professió són signe extern de la [[predestinació|predestinació]] divina; la tradició romàntica de l' [[idealisme|idealisme]], que concep el treball com a desenvolupament de la persona humana, d'on cobra dignitat, i la mentalitat moderna, en bona part dessacralitzada, que contempla la necessitat de regular els drets i deures d'aquelles professions basades en relacions humanes no regides per codis generals. Aquestes professions regulen la seva actuació mitjançant codis [[deontològic|deontològics]] propis, ètics i legals alhora. | + | Així, per exemple, en [[Autor:Bentham, Jeremy|Jeremy Bentham]], una de les obres de la qual és ''Deontologia'' (1834). En sentit més restringit, és l'ètica pròpia d'una professió liberal. En la fonamentació d'aquest concepte entra la tradició religiosa, sostinguda sobretot pel [[calvinisme|calvinisme]], segons el qual el compliment en el treball o en la professió són signe extern de la [[predestinació|predestinació]] divina; la tradició romàntica de l'[[idealisme|idealisme]], que concep el treball com a desenvolupament de la persona humana, d'on cobra dignitat, i la mentalitat moderna, en bona part dessacralitzada, que contempla la necessitat de regular els drets i deures d'aquelles professions basades en relacions humanes no regides per codis generals. Aquestes professions regulen la seva actuació mitjançant codis [[deontològic|deontològics]] propis, ètics i legals alhora. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 18:38, 10 ago 2017
(del grec δέοντος, deontos, el necessari, allò que ha de fer-se, i λόγος, logos, tractat: tractat sobre l'obligatori, el normatiu, o tractat sobre els deures d'una professió)
En sentit ampli, derivat de la seva etimologia, significa l'ètica o la moral.
Així, per exemple, en Jeremy Bentham, una de les obres de la qual és Deontologia (1834). En sentit més restringit, és l'ètica pròpia d'una professió liberal. En la fonamentació d'aquest concepte entra la tradició religiosa, sostinguda sobretot pel calvinisme, segons el qual el compliment en el treball o en la professió són signe extern de la predestinació divina; la tradició romàntica de l'idealisme, que concep el treball com a desenvolupament de la persona humana, d'on cobra dignitat, i la mentalitat moderna, en bona part dessacralitzada, que contempla la necessitat de regular els drets i deures d'aquelles professions basades en relacions humanes no regides per codis generals. Aquestes professions regulen la seva actuació mitjançant codis deontològics propis, ètics i legals alhora.