Diferència entre revisions de la pàgina «Deducció transcendental»
De Wikisofia
m (bot: - transcendental, això és, + transcendental, és a dir,) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
En la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la justificació de com els conceptes'' [[a priori |a priori]]'' poden referir-se als objectes ([[Recurs:Cita d'I. Kant|vegeu la citació]]). La justificació es basa a mostrar que, sense les [[categoria|categories]], no seria possible pensar cap objecte de l'[[experiència|experiència]]. Les categories són necessàries perquè són una condició transcendental, és a dir, són una condició prèvia que pertany a l'estructura del conèixer humà; per tant, universal i necessària. Kant presenta aquesta justificació en la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], cap. II de l'«Analítica transcendental», que acaba amb l'afirmació que l'ús de les categories és legítim només si aquestes s'apliquen a l'experiència; fora d'elles el seu ús és il·legítim i dóna origen a la [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]]. | En la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la justificació de com els conceptes'' [[a priori |a priori]]'' poden referir-se als objectes ([[Recurs:Cita d'I. Kant|vegeu la citació]]). La justificació es basa a mostrar que, sense les [[categoria|categories]], no seria possible pensar cap objecte de l'[[experiència|experiència]]. Les categories són necessàries perquè són una condició transcendental, és a dir, són una condició prèvia que pertany a l'estructura del conèixer humà; per tant, universal i necessària. Kant presenta aquesta justificació en la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], cap. II de l'«Analítica transcendental», que acaba amb l'afirmació que l'ús de les categories és legítim només si aquestes s'apliquen a l'experiència; fora d'elles el seu ús és il·legítim i dóna origen a la [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]]. | ||
| + | |||
| + | Veg. [[Quid_iuris,_quid_facti|Quid iuris, quid facti]]. | ||
| + | |||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Historia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Historia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 15:38, 5 nov 2018
En la filosofia de Kant, la justificació de com els conceptes a priori poden referir-se als objectes (vegeu la citació). La justificació es basa a mostrar que, sense les categories, no seria possible pensar cap objecte de l'experiència. Les categories són necessàries perquè són una condició transcendental, és a dir, són una condició prèvia que pertany a l'estructura del conèixer humà; per tant, universal i necessària. Kant presenta aquesta justificació en la Crítica de la raó pura, cap. II de l'«Analítica transcendental», que acaba amb l'afirmació que l'ús de les categories és legítim només si aquestes s'apliquen a l'experiència; fora d'elles el seu ús és il·legítim i dóna origen a la il·lusió transcendental.
Veg. Quid iuris, quid facti.