Diferència entre revisions de la pàgina «Decisió»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''decidere'', de ''de'' i ''caedere, ''separar tallant, resoldre, decidir)</small> En l'anàlisi de l'acte voluntari|acte vol...».) |
(és a dir) |
||
| (16 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''decidere'', de ''de'' i ''caedere, ''separar tallant, resoldre, decidir)</small> | <small>(del llatí ''decidere'', de ''de'' i ''caedere, ''separar tallant, resoldre, decidir)</small> | ||
| − | En l'anàlisi de l'[[acte voluntari|acte voluntari]], l'últim moment anterior a l'execució, després de la [[deliberació|deliberació]] i l'elecció. Normalment s'identifica amb aquesta última, raó per la qual s'entén com l'elecció del tipus d'[[acció|acció]] que es | + | En l'anàlisi de l'[[acte voluntari|acte voluntari]], l'últim moment anterior a l'execució, després de la [[deliberació|deliberació]] i l'elecció. Normalment s'identifica amb aquesta última, raó per la qual s'entén com l'elecció del tipus d'[[acció|acció]] que es realitzarà. Suposa diferents possibilitats d'actuació, de manera que, en la moderna [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]], o de l'«elecció racional», es parteix del supòsit d'un agent racional, que tria o decideix entre diverses possibilitats o opcions, segons un ordre de preferència perfectament ordenat, amb tota la informació disponible a mà i amb total capacitat de raonar adequadament. Aquestes estratègies racionals de decisió s'apliquen, no obstant això, a tres situacions possibles: |
'''a)''' a una situació de ''certesa'', en la qual l'agent racional, disposant de totes les dades rellevants, es decideix per aquella actuació les conseqüències de la qual li satisfan més o considera més favorables; | '''a)''' a una situació de ''certesa'', en la qual l'agent racional, disposant de totes les dades rellevants, es decideix per aquella actuació les conseqüències de la qual li satisfan més o considera més favorables; | ||
| − | '''b)''' a una situació | + | '''b)''' a una situació d{{'}}''incertesa'', en la qual l'agent ha de decidir entre actuacions el resultat de les quals ignora per complet; i, finalment, |
'''c)''' a una situació d'informació parcial, en la qual només es coneix la [[probabilitat|probabilitat]] de les situacions resultants, i que també es denomina decisió de ''risc''. | '''c)''' a una situació d'informació parcial, en la qual només es coneix la [[probabilitat|probabilitat]] de les situacions resultants, i que també es denomina decisió de ''risc''. | ||
| − | L'estratègia racional adequada per a les decisions del primer tipus la defineix la regla d'actuar segons el resultat més desitjat i valorat. En la situació d'incertesa, se segueix l'estratègia de maximitzar el millor resultat (principi del «maximax»), estratègia també anomenada del «jugador», o la d' «anar a cap segur», que decideix optar pel resultat millor dels menys valorats (o principi del «maximin»). Per a les decisions del tercer tipus, en les quals la informació que es disposa es valora amb probabilitats, es recorre al «principi de maximització de la utilitat subjectivament esperada», la noció bàsica de la qual és la de [[valor | + | L'estratègia racional adequada per a les decisions del primer tipus la defineix la regla d'actuar segons el resultat més desitjat i valorat. En la situació d'incertesa, se segueix l'estratègia de maximitzar el millor resultat (principi del «maximax»), estratègia també anomenada del «jugador», o la d'«anar a cap segur», que decideix optar pel resultat millor dels menys valorats (o principi del «maximin»). Per a les decisions del tercer tipus, en les quals la informació que es disposa es valora amb probabilitats, es recorre al «principi de maximització de la utilitat subjectivament esperada», la noció bàsica de la qual és la de [[valor estimat|valor estimat]]. En aquest cas, la [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]] ajuda a establir quin és la decisió a la qual atorguem major valor estimat. La racionalitat consisteix, llavors, a combinar de la millor forma possible els desitjos propis i les conviccions o creences, expressades en probabilitats. |
| − | Per estudiar les diferents possibilitats d'una decisió es construeixen ''matrius de decisió'', o taules ([[#matriu_decision| | + | Per a estudiar les diferents possibilitats d'una decisió es construeixen ''matrius de decisió'', o taules ([[#matriu_decision|veg. exemple]]) |
| − | En elles es valoren els resultats, que han de mesurar-se pel seu valor | + | En elles es valoren els resultats, que han de mesurar-se pel seu valor d{{'}}''utilitat'', o ''preferència'' de qui ha de decidir, i el seu valor de [[probabilitat|probabilitat]] que ocorrin. |
| − | La teoria de la decisió destaca que l'acció racional | + | La teoria de la decisió destaca que l'acció racional –la [[racionalitat|racionalitat]]– és de caràcter ''instrumental'': és a dir, valora quins són els mitjans adequats per a aconseguir les finalitats proposades. Les diferents estratègies de decisió racional es mostren, a més, útils aplicades a diversos camps de l'economia i la sociologia, i fins de la política. |
| − | + | Vegeu [[teoria de la decisió|teoria de la decisió.]] | |
---- | ---- | ||
<center>Exemple de matriu de decisió</center> | <center>Exemple de matriu de decisió</center> | ||
| − | <div | + | <div id="matriu_decision" class='mw-collapsible'> |
Seguint l'explicació i els exemples de Ronald N. Giere (''Understanding Scientific Reasoning'', Holt, Rinerhart and Winston, Nova York-Londres 1979, p. 294s), podem construir una matriu que representa el cas d'un fumador que pren la decisió de «fumar» o «deixar de fumar» (acció), tenint en compte la possibilitat de «patir un càncer» o «no patir un càncer» (situació). | Seguint l'explicació i els exemples de Ronald N. Giere (''Understanding Scientific Reasoning'', Holt, Rinerhart and Winston, Nova York-Londres 1979, p. 294s), podem construir una matriu que representa el cas d'un fumador que pren la decisió de «fumar» o «deixar de fumar» (acció), tenint en compte la possibilitat de «patir un càncer» o «no patir un càncer» (situació). | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:e972-2.png|400px|center]] |
On els resultats es valoren (subjectivament) de la següent manera: | On els resultats es valoren (subjectivament) de la següent manera: | ||
| Línia 39: | Línia 39: | ||
| − | Si aquest quadre, que indica les preferències d'un a qui li agrada fumar i que desitjaria, alhora, no tenir càncer, es transforma en un altre en el qual consten les preferències de «fumar» o «deixar de fumar» no només referides al càncer, sinó també a la possibilitat més global de «morir-se abans dels 65» (per altres mals afegits | + | Si aquest quadre, que indica les preferències d'un a qui li agrada fumar i que desitjaria, alhora, no tenir càncer, es transforma en un altre en el qual consten les preferències de «fumar» o «deixar de fumar» no només referides al càncer, sinó també a la possibilitat més global de «morir-se abans dels 65» (per altres mals afegits dependents del tabac) o de «viure passats els 65», s'obté en la següent matriu, en la qual consten tant els ''valors'' (v) com les ''probabilitats ''(Pr): |
| − | [[Image: | + | [[Image:e972-3.png|400px|center]] |
| − | on el ''valor | + | on el ''valor estimat'' (VÉS) per a l'opció «fumant» és 62,4, mentre que per a l'opció «deixant de fumar» és 77, 2. L'estratègia racional indicada per aquesta matriu aconsella seguir la segona opció. |
</div> | </div> | ||
Revisió de 13:01, 4 juny 2018
(del llatí decidere, de de i caedere, separar tallant, resoldre, decidir)
En l'anàlisi de l'acte voluntari, l'últim moment anterior a l'execució, després de la deliberació i l'elecció. Normalment s'identifica amb aquesta última, raó per la qual s'entén com l'elecció del tipus d'acció que es realitzarà. Suposa diferents possibilitats d'actuació, de manera que, en la moderna teoria de la decisió, o de l'«elecció racional», es parteix del supòsit d'un agent racional, que tria o decideix entre diverses possibilitats o opcions, segons un ordre de preferència perfectament ordenat, amb tota la informació disponible a mà i amb total capacitat de raonar adequadament. Aquestes estratègies racionals de decisió s'apliquen, no obstant això, a tres situacions possibles:
a) a una situació de certesa, en la qual l'agent racional, disposant de totes les dades rellevants, es decideix per aquella actuació les conseqüències de la qual li satisfan més o considera més favorables;
b) a una situació d'incertesa, en la qual l'agent ha de decidir entre actuacions el resultat de les quals ignora per complet; i, finalment,
c) a una situació d'informació parcial, en la qual només es coneix la probabilitat de les situacions resultants, i que també es denomina decisió de risc.
L'estratègia racional adequada per a les decisions del primer tipus la defineix la regla d'actuar segons el resultat més desitjat i valorat. En la situació d'incertesa, se segueix l'estratègia de maximitzar el millor resultat (principi del «maximax»), estratègia també anomenada del «jugador», o la d'«anar a cap segur», que decideix optar pel resultat millor dels menys valorats (o principi del «maximin»). Per a les decisions del tercer tipus, en les quals la informació que es disposa es valora amb probabilitats, es recorre al «principi de maximització de la utilitat subjectivament esperada», la noció bàsica de la qual és la de valor estimat. En aquest cas, la teoria de la decisió ajuda a establir quin és la decisió a la qual atorguem major valor estimat. La racionalitat consisteix, llavors, a combinar de la millor forma possible els desitjos propis i les conviccions o creences, expressades en probabilitats.
Per a estudiar les diferents possibilitats d'una decisió es construeixen matrius de decisió, o taules (veg. exemple)
En elles es valoren els resultats, que han de mesurar-se pel seu valor d'utilitat, o preferència de qui ha de decidir, i el seu valor de probabilitat que ocorrin.
La teoria de la decisió destaca que l'acció racional –la racionalitat– és de caràcter instrumental: és a dir, valora quins són els mitjans adequats per a aconseguir les finalitats proposades. Les diferents estratègies de decisió racional es mostren, a més, útils aplicades a diversos camps de l'economia i la sociologia, i fins de la política.
Vegeu teoria de la decisió.
Seguint l'explicació i els exemples de Ronald N. Giere (Understanding Scientific Reasoning, Holt, Rinerhart and Winston, Nova York-Londres 1979, p. 294s), podem construir una matriu que representa el cas d'un fumador que pren la decisió de «fumar» o «deixar de fumar» (acció), tenint en compte la possibilitat de «patir un càncer» o «no patir un càncer» (situació).
On els resultats es valoren (subjectivament) de la següent manera:
- Continuar fumant i no tenir càncer: v = 100
- Deixar de fumar i no tenir càncer: v = 99
- Continuar fumant i tenir càncer: v = 1
- Deixar de fumar i tenir càncer: v = 0
Si aquest quadre, que indica les preferències d'un a qui li agrada fumar i que desitjaria, alhora, no tenir càncer, es transforma en un altre en el qual consten les preferències de «fumar» o «deixar de fumar» no només referides al càncer, sinó també a la possibilitat més global de «morir-se abans dels 65» (per altres mals afegits dependents del tabac) o de «viure passats els 65», s'obté en la següent matriu, en la qual consten tant els valors (v) com les probabilitats (Pr):
on el valor estimat (VÉS) per a l'opció «fumant» és 62,4, mentre que per a l'opció «deixant de fumar» és 77, 2. L'estratègia racional indicada per aquesta matriu aconsella seguir la segona opció.