Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Credo quia absurdum»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} «Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent Tertuliano (ca.160-220), escriptor cristià de Cartag...».)
 
m (bot: - per avergonyir als savis» + per a avergonyir els savis»)
 
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
«Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor:Tertuliano|Tertuliano]] (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers [[apologistes|apologetas]]. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la [[fe|fe]] fins i tot percebent la seva [[irracional|irracionalitat]], o precisament perquè percep el seu caràcter absurd -de misteri- per la [[raó|raó]]. La frase només està ''basada'' en un text del ''De Carn Christi'' (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, ho va escollir Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; [[Recurs:Locke, John: Credo quia impossibile est|veure text]] ).
+
 
 +
«Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent [[Autor:Tertul·lià|Tertul·lià]] (ca.155- 160 / 220-240), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers [[Apologistes|apologetes]]. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la [[Fe|fe]] fins i tot percebent la seva [[Irracional|irracionalitat]], o precisament perquè percep el seu caràcter absurd –de misteri– per la [[Raó|raó]]. La frase només està ''basada'' en un text del ''De Carn Christi'' (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per a avergonyir els savis» (1 Cor 1, 27; [[Recurs:Locke,_John:_Credo_quia_impossibile_est|veg. text]]).
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment
Línia 6: Línia 7:
 
|Lloc=Cartago
 
|Lloc=Cartago
 
|Incert=No
 
|Incert=No
}}
+
}} {{Esdeveniment
{{Esdeveniment
 
 
|Tipus=Genèric
 
|Tipus=Genèric
 
|Lloc=Àfrica
 
|Lloc=Àfrica
 
|Incert=No
 
|Incert=No
}}
+
}} {{Etiqueta
{{Etiqueta
 
 
|Etiqueta=Filosofia de la religió
 
|Etiqueta=Filosofia de la religió
}}
+
}} {{InfoWiki}}
{{InfoWiki}}
 

Revisió de 10:09, 13 oct 2017


«Crec perquè és absurd», frase que s'atribueix a Quint Septimi Florent Tertul·lià (ca.155- 160 / 220-240), escriptor cristià de Cartago, en l'Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l'església catòlica; va ser, a més, un dels primers apologetes. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d'algú que està disposat a acceptar la fe fins i tot percebent la seva irracionalitat, o precisament perquè percep el seu caràcter absurd –de misteri– per la raó. La frase només està basada en un text del De Carn Christi (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, el va escollir Déu per a avergonyir els savis» (1 Cor 1, 27; veg. text).