Accions

Comunitat

De Wikisofia

La revisió el 01:08, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí ''communitas'', comunitat, estat comú, de ''communis'', que prové de ''moenia'', muralles, d'on la idea de defensa comuna, o...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

 (del llatí communitas, comunitat, estat comú, de communis, que prové de moenia, muralles, d'on la idea de defensa comuna, o de munus, ofici, càrrec, amb la idea d'una obligació entre qui ho rep i qui ho atorga, i de la preposició cum, amb)

En abstracte, allò que pertany a molts com a característica, i per això és comuna. En suggerir la participació en un que pertany a tots, «el comú» sembla ser la (paradoxal) situació originària de l'individu. En els textos dels filòsofs presocràtics, «el comú» és la naturalesa o el principi o arkhé, i pel mateix «l'un» que es procura captar més enllà de les aparences de multiplicitat, i que és patrimoni de tots, perquè posa de manifesta la veritat. Ambdues coses es relacionen en alguns textos antics en què la llei comuna que existeix per a tots en la societat té una rèplica en la naturalesa, on ha d'existir una llei semblant, o una «raó comuna» que permet entendre-la; així en el fragment d'Anaximandre, el primer text filosòfic conegut d'occident.

En Kant, una de les categories de relació de l'enteniment (substància, causalitat i comunitat), i que suposa la idea d' «acció recíproca» entre els fenòmens de la naturalesa.

En sociologia, terme de complexa definició, que s'entén en general en un sentit abstracte i ideal, referit, per exemple, a la «comunitat humana», la «comunitat de nacions» o al «sentiment de comunitat», o en sentit concret, referit, per exemple, a «comunitat europea» o a «comunitat de veïns». És alhora terme descriptiu i normatiu, al·ludint sempre a la seva arrel etimològica que remet a l'obligació, o al munus llatí. En general pot definir-se, encara que amb vaguetat, com a grup social que persegueix una fi concreta en un determinat sistema social, o bé com a conjunt de relacions socials establertes dins d'uns límits geogràfics més o menys concrets. Ferdinand Tönnies (1855-1936), per precisar conceptes semblants, distingeix entre els termes Gemeinschaft i Gesellschaft. El primer sol traduir-se com a «comunitat», i es refereix a un tipus de relacions (comunitàries) que les persones estableixen de forma voluntària a la recerca d'objectius que estan més enllà dels interessos particulars de cadascuna. El segon es tradueix com a «societat» i s'aplica al conjunt de relacions (socials o societàries) que s'estableixen entre persones que persegueixen finalitats que s'identifiquen amb els seus interessos particulars. La comunitat suggereix identitat de sentiments, intimitat, veïnatge, amistat, moralitat; la societat, relacions contractuals, racionalitat, competitivitat i ètica social.