Diferència entre revisions de la pàgina «Complementarietat»
De Wikisofia
m (bot: - per comprendre els + per a comprendre els) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Concepte que s'aplica a dos conceptes, anomenats complementaris, quan les característiques o propietats d'un són les que a l'altre li falten per a tenir [[sentit|sentit]]. | Concepte que s'aplica a dos conceptes, anomenats complementaris, quan les característiques o propietats d'un són les que a l'altre li falten per a tenir [[sentit|sentit]]. | ||
| − | En [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]], es denomina específicament «complementarietat» al concepte introduït per [[Autor:Bohr, Niels|Niels Bohr]], al Congrés de Volta, en Com, Itàlia, en 1927 –però no definit d'una forma explícita–, segons el qual, en els fenòmens subatòmics, les partícules elementals manifesten propietats d'ona i de partícula alhora, encara que baix conceptes diferents, de forma tal que, per comprendre els fets subatòmics, són necessaris tots dos models teòrics, malgrat que s'exclouen entre si. També s'interpreta aquesta complementarietat aplicant-la als conceptes de ''posició'' (ona) i ''impuls'' (partícula), la determinació simultània de la qual és impossible. Conseqüència de la complementarietat és l'[[indeterminisme|indeterminisme]] en la mecànica quàntica. | + | En [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]], es denomina específicament «complementarietat» al concepte introduït per [[Autor:Bohr, Niels|Niels Bohr]], al Congrés de Volta, en Com, Itàlia, en 1927 –però no definit d'una forma explícita–, segons el qual, en els fenòmens subatòmics, les partícules elementals manifesten propietats d'ona i de partícula alhora, encara que baix conceptes diferents, de forma tal que, per a comprendre els fets subatòmics, són necessaris tots dos models teòrics, malgrat que s'exclouen entre si. També s'interpreta aquesta complementarietat aplicant-la als conceptes de ''posició'' (ona) i ''impuls'' (partícula), la determinació simultània de la qual és impossible. Conseqüència de la complementarietat és l'[[indeterminisme|indeterminisme]] en la mecànica quàntica. |
Niels Bohr va estendre el principi de complementarietat a qüestions de biologia, psicologia i filosofia. | Niels Bohr va estendre el principi de complementarietat a qüestions de biologia, psicologia i filosofia. | ||
Revisió de 10:08, 13 oct 2017
Concepte que s'aplica a dos conceptes, anomenats complementaris, quan les característiques o propietats d'un són les que a l'altre li falten per a tenir sentit.
En mecànica quàntica, es denomina específicament «complementarietat» al concepte introduït per Niels Bohr, al Congrés de Volta, en Com, Itàlia, en 1927 –però no definit d'una forma explícita–, segons el qual, en els fenòmens subatòmics, les partícules elementals manifesten propietats d'ona i de partícula alhora, encara que baix conceptes diferents, de forma tal que, per a comprendre els fets subatòmics, són necessaris tots dos models teòrics, malgrat que s'exclouen entre si. També s'interpreta aquesta complementarietat aplicant-la als conceptes de posició (ona) i impuls (partícula), la determinació simultània de la qual és impossible. Conseqüència de la complementarietat és l'indeterminisme en la mecànica quàntica.
Niels Bohr va estendre el principi de complementarietat a qüestions de biologia, psicologia i filosofia.
Vegeu també dualitat d'ona i partícula.