Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Causalitat i determinisme»

De Wikisofia

m (bot: -vegeu text +vegeu el text)
m (bot: -veure cita +vegeu la cita)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
El [[determinisme|determinisme]] és l'aplicació del [[principi de causalitat|principi de causalitat]] a tota [[naturalesa|naturalesa]], d'on es dedueix que un fenomen natural procedeix sempre necessàriament d'una [[causa|causa]] determinada o d'un determinat conjunt de causes. La física clàssica, desenvolupada a partir de les idees de [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] i [[Autor:Newton, Isaac|Newton]], és determinista, ja que tota explicació física es basa en la determinació de la ''causa mecànica'' que produeix (la ''variació'' en el moviment o velocitat de) un fenomen; coneguda la causa, el fenomen resulta previsible o predicible, de la mateixa manera que, coneixent l'estat d'un sistema en un moment donat, ''t1, ''és possible saber l'estat del sistema en qualsevol moment futur, ''t2'' ([[Recurs:Cita Heisenberg sobre determinisme|veure cita]]). [[Autor:Laplace, Pierre Simon de|Laplace]] va expressar aquest determinisme suposant una intel·ligència omnipotent que, coneixent en un instant determinat totes les variables que intervenen en els moviments de qualsevol cos, és capaç de preveure i predir amb exactitud absoluta qualsevol fenomen per a qualsevol altre instant determinat. No obstant això, la física de les partícules atòmiques ha restringit el camp d'aplicació de la causalitat. Mentre que la mecànica newtoniana és mecanicista i determinista, la [[mecànica quàntica|física quàntica]] de Max Planck, la teoria de la relativitat especial d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]] aplicada a les partícules elementals i el [[principi d'indeterminació|principi d'indeterminació]] de [[Autor:Heisenberg, Werner Karl|Heisenberg]] obliguen a dir que, per a la física moderna, els fenòmens físics són, almenys en el seu aspecte subatòmic, indeterministes.
+
El [[determinisme|determinisme]] és l'aplicació del [[principi de causalitat|principi de causalitat]] a tota [[naturalesa|naturalesa]], d'on es dedueix que un fenomen natural procedeix sempre necessàriament d'una [[causa|causa]] determinada o d'un determinat conjunt de causes. La física clàssica, desenvolupada a partir de les idees de [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] i [[Autor:Newton, Isaac|Newton]], és determinista, ja que tota explicació física es basa en la determinació de la ''causa mecànica'' que produeix (la ''variació'' en el moviment o velocitat de) un fenomen; coneguda la causa, el fenomen resulta previsible o predicible, de la mateixa manera que, coneixent l'estat d'un sistema en un moment donat, ''t1, ''és possible saber l'estat del sistema en qualsevol moment futur, ''t2'' ([[Recurs:Cita Heisenberg sobre determinisme|vegeu la cita]]). [[Autor:Laplace, Pierre Simon de|Laplace]] va expressar aquest determinisme suposant una intel·ligència omnipotent que, coneixent en un instant determinat totes les variables que intervenen en els moviments de qualsevol cos, és capaç de preveure i predir amb exactitud absoluta qualsevol fenomen per a qualsevol altre instant determinat. No obstant això, la física de les partícules atòmiques ha restringit el camp d'aplicació de la causalitat. Mentre que la mecànica newtoniana és mecanicista i determinista, la [[mecànica quàntica|física quàntica]] de Max Planck, la teoria de la relativitat especial d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]] aplicada a les partícules elementals i el [[principi d'indeterminació|principi d'indeterminació]] de [[Autor:Heisenberg, Werner Karl|Heisenberg]] obliguen a dir que, per a la física moderna, els fenòmens físics són, almenys en el seu aspecte subatòmic, indeterministes.
  
 
Hi ha autors que prefereixen referir-se a una limitació de les lleis causals en la naturalesa, provocada per la nova física atòmica, però en cap cas a una anul·lació o restricció del determinisme universal, basant-se en la distinció que ha d'establir-se entre ''determinisme causal ''(tot està sotmès a causes) i ''determinisme general ''(tot està sotmès a lleis; [[Recurs:Bunge: el determinisme en la ciència moderna|vegeu el text]]). El problema fonamental que planteja el determinisme és si ha d'aplicar-se també al món humà, interferint així amb el problema de la [[llibertat|llibertat]].
 
Hi ha autors que prefereixen referir-se a una limitació de les lleis causals en la naturalesa, provocada per la nova física atòmica, però en cap cas a una anul·lació o restricció del determinisme universal, basant-se en la distinció que ha d'establir-se entre ''determinisme causal ''(tot està sotmès a causes) i ''determinisme general ''(tot està sotmès a lleis; [[Recurs:Bunge: el determinisme en la ciència moderna|vegeu el text]]). El problema fonamental que planteja el determinisme és si ha d'aplicar-se també al món humà, interferint així amb el problema de la [[llibertat|llibertat]].

Revisió del 20:01, 9 ago 2017

El determinisme és l'aplicació del principi de causalitat a tota naturalesa, d'on es dedueix que un fenomen natural procedeix sempre necessàriament d'una causa determinada o d'un determinat conjunt de causes. La física clàssica, desenvolupada a partir de les idees de Galileu i Newton, és determinista, ja que tota explicació física es basa en la determinació de la causa mecànica que produeix (la variació en el moviment o velocitat de) un fenomen; coneguda la causa, el fenomen resulta previsible o predicible, de la mateixa manera que, coneixent l'estat d'un sistema en un moment donat, t1, és possible saber l'estat del sistema en qualsevol moment futur, t2 (vegeu la cita). Laplace va expressar aquest determinisme suposant una intel·ligència omnipotent que, coneixent en un instant determinat totes les variables que intervenen en els moviments de qualsevol cos, és capaç de preveure i predir amb exactitud absoluta qualsevol fenomen per a qualsevol altre instant determinat. No obstant això, la física de les partícules atòmiques ha restringit el camp d'aplicació de la causalitat. Mentre que la mecànica newtoniana és mecanicista i determinista, la física quàntica de Max Planck, la teoria de la relativitat especial d'Einstein aplicada a les partícules elementals i el principi d'indeterminació de Heisenberg obliguen a dir que, per a la física moderna, els fenòmens físics són, almenys en el seu aspecte subatòmic, indeterministes.

Hi ha autors que prefereixen referir-se a una limitació de les lleis causals en la naturalesa, provocada per la nova física atòmica, però en cap cas a una anul·lació o restricció del determinisme universal, basant-se en la distinció que ha d'establir-se entre determinisme causal (tot està sotmès a causes) i determinisme general (tot està sotmès a lleis; vegeu el text). El problema fonamental que planteja el determinisme és si ha d'aplicar-se també al món humà, interferint així amb el problema de la llibertat.

Veure termes relacionats.