Causa immanent

(del llatí immanens, de immaneo, quedar-se)

Expressió pròpia de l'Escolàstica medieval, que l'oposa, segons el seu sentit literal, a la causa transitiva (transiens, de transeo, passar), que actua cap a l'exterior. Pel mateix, és aquella l'efecte de la qual roman en ella mateixa. Quan s'entén com a causa sui o causa de si mateix, els escolàstics entenen que res és causa de si mateix excepte Déu. En cert sentit pot entendre's com a causa intrínseca (matèria i forma), per oposició a causa extrínseca (agent i fi).

Vegeu termes relacionats.