Diferència entre revisions de la pàgina «Autoritat, argument d'»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} El argument que pren com premissa l'opinió de qui és considerat una «autoritat» en l'assumpte, és a...».) |
m (Text de reemplaçament - "razonabilidad" a "raonabilitat") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El [[argumento |argument]] que pren com [[premisses|premissa]] l'opinió de qui és considerat una «[[autoritat|autoritat]]» en l'assumpte, és a dir, d'algú que és considerat un expert en la matèria. Diem: «x és veritable perquè ho diu N», on «x» és un enunciat i «N» l'autoritat. Quan aquesta manera d'argumentar equival a: «és raonable acceptar com a veritable l'enunciat x perquè ho afirma N, que és expert en la matèria i ha manifestat tenir una opinió objectivament fundada sobre l'assumpte en qüestió», és raonable acceptar l'autoritat i basar-se en ella, perquè el fonament de nostra [[creença racional|creença racional]] està en la justificació o l'opinió fundada de qui té veritable autoritat. El recurs a l'autoritat és, doncs, un argument raonable en aquests termes quan no és possible, o no és necessari, comprovar directament la veritat o la | + | El [[argumento |argument]] que pren com [[premisses|premissa]] l'opinió de qui és considerat una «[[autoritat|autoritat]]» en l'assumpte, és a dir, d'algú que és considerat un expert en la matèria. Diem: «x és veritable perquè ho diu N», on «x» és un enunciat i «N» l'autoritat. Quan aquesta manera d'argumentar equival a: «és raonable acceptar com a veritable l'enunciat x perquè ho afirma N, que és expert en la matèria i ha manifestat tenir una opinió objectivament fundada sobre l'assumpte en qüestió», és raonable acceptar l'autoritat i basar-se en ella, perquè el fonament de nostra [[creença racional|creença racional]] està en la justificació o l'opinió fundada de qui té veritable autoritat. El recurs a l'autoritat és, doncs, un argument raonable en aquests termes quan no és possible, o no és necessari, comprovar directament la veritat o la raonabilitat d'un enunciat. |
En l'àmbit religiós, no es dóna l'apel·lació a l'opinió fundada o en saber racional» de l'autoritat, sinó només a la seva persona, o al seu poder. Quan hi ha una apel·lació falsa a l'autoritat, això és, quan s'al·lega una suposada autoritat d'algú no expert en l'assumpte, es comet una fal·làcia anomenada ''argumentum ad verecundiam''. | En l'àmbit religiós, no es dóna l'apel·lació a l'opinió fundada o en saber racional» de l'autoritat, sinó només a la seva persona, o al seu poder. Quan hi ha una apel·lació falsa a l'autoritat, això és, quan s'al·lega una suposada autoritat d'algú no expert en l'assumpte, es comet una fal·làcia anomenada ''argumentum ad verecundiam''. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:00, 18 març 2015
El argument que pren com premissa l'opinió de qui és considerat una «autoritat» en l'assumpte, és a dir, d'algú que és considerat un expert en la matèria. Diem: «x és veritable perquè ho diu N», on «x» és un enunciat i «N» l'autoritat. Quan aquesta manera d'argumentar equival a: «és raonable acceptar com a veritable l'enunciat x perquè ho afirma N, que és expert en la matèria i ha manifestat tenir una opinió objectivament fundada sobre l'assumpte en qüestió», és raonable acceptar l'autoritat i basar-se en ella, perquè el fonament de nostra creença racional està en la justificació o l'opinió fundada de qui té veritable autoritat. El recurs a l'autoritat és, doncs, un argument raonable en aquests termes quan no és possible, o no és necessari, comprovar directament la veritat o la raonabilitat d'un enunciat.
En l'àmbit religiós, no es dóna l'apel·lació a l'opinió fundada o en saber racional» de l'autoritat, sinó només a la seva persona, o al seu poder. Quan hi ha una apel·lació falsa a l'autoritat, això és, quan s'al·lega una suposada autoritat d'algú no expert en l'assumpte, es comet una fal·làcia anomenada argumentum ad verecundiam.