Accions

Autoritat

De Wikisofia

La revisió el 18:13, 31 ago 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - al que va annex poder, + al qual va annex un poder,)


(del llatí auctoritas, garantia, prestigi, influència, que al seu torn procedeix de augere, augmentar, enriquir) Concepte (i terme) que procedeix de l'àmbit del dret romà, on es referia primer al dret de possessió sobre alguna cosa, garantia de qui imposa confiança o responsabilitat d'un tutor, i després a la dignitat, al prestigi o a la influència d'una persona sobre les altres (per exemple, la auctoritas in senatu, enfront de la potestas del poble). Es distingia, per tant, del poder real o polític i, si coincidia, es valorava més la auctoritas del governant, que era la seva capacitat personal per manar, que la potestas, que consistia simplement en l'exercici de l'ofici. En semblants termes, es distingeix en l'actualitat una autoritat personal o subjectiva, també anomenada «interna», basada en les qualitats pròpies d'una persona, i l'autoritat objectiva o oficial, també anomenada «externa», basada en el càrrec oficial que exerceix una persona, i que normalment s'identifica amb el poder. Es pot definir, per tant, com una relació que s'estableix entre aquella persona que és competent i posseeix prestigi o bé ocupa un càrrec al qual va annex un poder, i les persones que reconeixen aquelles qualitats personals o estan obligades a acatar les decisions del poder. Condició necessària per al reconeixement de l'autoritat personal, és l'existència d'una comunitat de valors intersubjectivament reconeguts, i per l'acatament de la segona, que es tracti d'un poder legalment reconegut i es pugui exercir sobre ell un control democràtic. A la forma legalment reconeguda d'autoritat en la societat moderna, anomena Max Weber «autoritat legal-racional», que distingeix de l'autoritat «tradicional» i de la «carismàtica» (són «tipus ideals», que en la realitat es confonen i barregen).

La psicologia social s'interessa especialment pels conflictes que, en l'àmbit social i de les interrelacions socials, poden suscitar-se entre llibertat de l'individu i autoritat, o poder, i que abasten des de l'autoritarisme, o abús de poder, fins a la impersonalitat o propensió a l'obediència cega. Són importants i coneguts, referent a això, els estudis i experiments duts a terme per Stanley Milgram, en la dècada dels setanta, sobre «obediència a l'autoritat» (veg. text).