Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Winckelman, Johann Joachim»

De Wikisofia

 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Winckelman
 
|Cognom=Winckelman
 
}}
 
}}
Filòsof alemany, historiador de l'art, nascut a Stendal. Un dels creadors de  l'[[estètica|estètica]] alemanya. Pren l'art i l'estètica grecs com [[paradigma|paradigma]]; no cal acudir a la naturalesa, per a comprendre la bellesa, perquè els grecs –diu– ens han estalviat el camí: la bellesa és grega. Va escriure la primera història de l'evolució de l'art grec. Com [[vida|vida]] que és, l'[[art, arts|art]] igual que un organisme i igual que tot l'humà, neix, envelleix i mor; les lleis de l'art diuen que neix amb l'útil, tendeix al bell i acaba en el superflu.
+
Filòsof alemany, historiador de l'art, nascut a Stendal. Un dels creadors de  l'[[estètica|estètica]] alemanya. Pren l'art i l'estètica grecs com [[paradigma|paradigma]]; no cal recórer a la naturalesa, per tal de comprendre la bellesa, perquè els grecs –diu– ens han estalviat el camí: la bellesa és grega.  
 +
 
 +
Va escriure la primera història de l'evolució de l'art grec. Com [[vida|vida]] que és, l'[[art, arts|art]] igual que un organisme i igual que tot l'humà, neix, envelleix i mor; les lleis de l'art diuen que neix amb l'útil, tendeix al bell i acaba en el superflu.
 +
 
 +
 
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Winkelm2.jpg
 
|Imatge=Winkelm2.jpg

Revisió de 01:24, 11 gen 2021

Winkelm2.jpg

Avís: El títol a mostrar «Johann Joachim Winckelman» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Winckelman, Johann Joachim».

Filòsof alemany, historiador de l'art, nascut a Stendal. Un dels creadors de l'estètica alemanya. Pren l'art i l'estètica grecs com paradigma; no cal recórer a la naturalesa, per tal de comprendre la bellesa, perquè els grecs –diu– ens han estalviat el camí: la bellesa és grega.

Va escriure la primera història de l'evolució de l'art grec. Com vida que és, l'art igual que un organisme i igual que tot l'humà, neix, envelleix i mor; les lleis de l'art diuen que neix amb l'útil, tendeix al bell i acaba en el superflu.