Diferència entre revisions de la pàgina «Vives, Joan Lluís»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Joan Luis |Cognom=Vius }} Filòsof i humanista espanyol, nascut a València. Va estudiar a París, va ensenyar en Lovaina...».) |
|||
| (10 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
| − | |Nom=Joan | + | |Nom=Joan Lluís |
| − | |Cognom= | + | |Cognom=Vives |
}} | }} | ||
| − | Filòsof i [[humanisme|humanista]] | + | Filòsof i [[humanisme|humanista]] nascut a València. Va estudiar a París, va ensenyar en Lovaina i l'any 1523 va obtenir, a Oxford, el doctorat en lleis. Va ser amic d'[[Autor:Erasme de Rotterdam, Desideri|Erasme de Rotterdam]] i de [[Autor:Thomas_More,_sant|Thomas More]]. Antiaristotèlic, és a més un dels més acerats crítics del mètode i del llenguatge de l'[[escolàstica, escolasticisme|Escolàstica]]; desconfiant de la perennitat de la [[metafísica|metafísica]], valora la pràctica, l'[[experiència|experiència]] i la peculiaritat de les coses concretes –criteri que estén a la [[psicologia|psicologia]] i a la pedagogia, que en l'educació del nen ha de tenir en compte la seva individualitat– i el caràcter històric del [[dret|dret]]. [[eclecticisme|Eclèctic]] en la seva filosofia, hi ha en ella elements de la tradició platònic-agustiniana i de la filosofia [[estoïcisme|estoica]]. |
| − | [[Image: | + | |
| + | <center>[[Image:vives2.gif]]</center> | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
| − | |Imatge= | + | |Imatge=vives.gif |
}} | }} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
| Línia 79: | Línia 80: | ||
}} | }} | ||
{{BiblioPage | {{BiblioPage | ||
| − | |BiblioPage=Obres de Joan | + | |BiblioPage=Obres de Joan Lluís Vives |
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:06, 2 juny 2018
Avís: El títol a mostrar «Joan Lluís Vives» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Vives, Joan Lluís».
Filòsof i humanista nascut a València. Va estudiar a París, va ensenyar en Lovaina i l'any 1523 va obtenir, a Oxford, el doctorat en lleis. Va ser amic d'Erasme de Rotterdam i de Thomas More. Antiaristotèlic, és a més un dels més acerats crítics del mètode i del llenguatge de l'Escolàstica; desconfiant de la perennitat de la metafísica, valora la pràctica, l'experiència i la peculiaritat de les coses concretes –criteri que estén a la psicologia i a la pedagogia, que en l'educació del nen ha de tenir en compte la seva individualitat– i el caràcter històric del dret. Eclèctic en la seva filosofia, hi ha en ella elements de la tradició platònic-agustiniana i de la filosofia estoica.
