Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Pufendorf, Samuel»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "l'Haia" a "la Haia")
m (bot: - que ho converteix, + que el converteix,)
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Pufendorf
 
|Cognom=Pufendorf
 
}}
 
}}
Filòsof, jurista i historiador alemany, originari de Saxònia. Després de publicar a la Haia  ''Elementorum iurisprudentiae universalis libri II'', ocupa la primera càtedra de dret natural i internacional (de gents) en Heidelberg, Alemanya. Pansa després a Lund, a Suècia, al servei del rei, i publica la seva monumental obra en vuit volums, ''De iure naturae et gentium'' [Del dret de la naturalesa i de gents] (1672), obra fonamental en l'[[iusnaturalisme|iusnaturalisme]], de la qual ''D'officio hominis et civis ''[Deures de l'home i del ciutadà] (1673) és un resum. En dret, segueix a [[Autor:Grocio, Hugo|Grocio]] i a la tendència racionalista de fundar el <o>dret natural </o>(llavors de gents) en  
+
Filòsof, jurista i historiador alemany, originari de Saxònia. Després de publicar a la Haia  ''Elementorum iurisprudentiae universalis libri II'', ocupa la primera càtedra de dret natural i internacional (de gents) a Heidelberg, Alemanya. Pansa després a Lund, a Suècia, al servei del rei, i publica la seva monumental obra en vuit volums, ''De iure naturae et gentium'' [Del dret de la naturalesa i de gents] (1672), obra fonamental en l'[[jusnaturalisme|jusnaturalisme]], de la qual ''D'officio hominis et civis ''[Deures de l'home i del ciutadà] (1673) és un resum. En dret, segueix a [[Autor:Grocio, Hugo|Grocio]] i a la tendència racionalista de fundar el <o>dret natural </o>(llavors de gents) en  
la [[raó|raó]] humana, però assenyalant l'existència d'una sociabilitat en l'home que ho converteix, àdhuc en l'[[estat de naturalesa|estat de naturalesa]], en un ser [[moral|moral]]. En la seva doctrina política critica la fonamentació de l'absolutisme en [[Autor:Hobbes,_Thomas|Hobbes]], però combina el iusnaturalisme amb la defensa de l'absolutisme monàrquic. És cèlebre la seva teoria del doble [[contracte social |contracte social]]: un primer ''pacte d'unió'', resultat del com és la societat civil, i un segon ''pacte de submissió'', el resultat de la qual és l'Estat.
+
la [[raó|raó]] humana, però assenyalant l'existència d'una sociabilitat en l'home que el converteix, àdhuc en l'[[estat de naturalesa|estat de naturalesa]], en un ser [[moral|moral]]. En la seva doctrina política critica la fonamentació de l'absolutisme en [[Autor:Hobbes,_Thomas|Hobbes]], però combina el jusnaturalisme amb la defensa de l'absolutisme monàrquic. És cèlebre la seva teoria del doble [[contracte social |contracte social]]: un primer ''pacte d'unió'', resultat del qual és la societat civil, i un segon ''pacte de submissió'', el resultat de la qual és l'Estat.
  
 
Autor oblidat durant molt temps, ha anomenat de nou l'atenció de filòsofs i historiadors.
 
Autor oblidat durant molt temps, ha anomenat de nou l'atenció de filòsofs i historiadors.

Revisió de 17:33, 22 set 2018

Pufendorf.jpg

Avís: El títol a mostrar «Samuel Pufendorf» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Pufendorf, Samuel».

Filòsof, jurista i historiador alemany, originari de Saxònia. Després de publicar a la Haia Elementorum iurisprudentiae universalis libri II, ocupa la primera càtedra de dret natural i internacional (de gents) a Heidelberg, Alemanya. Pansa després a Lund, a Suècia, al servei del rei, i publica la seva monumental obra en vuit volums, De iure naturae et gentium [Del dret de la naturalesa i de gents] (1672), obra fonamental en l'jusnaturalisme, de la qual D'officio hominis et civis [Deures de l'home i del ciutadà] (1673) és un resum. En dret, segueix a Grocio i a la tendència racionalista de fundar el <o>dret natural </o>(llavors de gents) en la raó humana, però assenyalant l'existència d'una sociabilitat en l'home que el converteix, àdhuc en l'estat de naturalesa, en un ser moral. En la seva doctrina política critica la fonamentació de l'absolutisme en Hobbes, però combina el jusnaturalisme amb la defensa de l'absolutisme monàrquic. És cèlebre la seva teoria del doble contracte social: un primer pacte d'unió, resultat del qual és la societat civil, i un segon pacte de submissió, el resultat de la qual és l'Estat.

Autor oblidat durant molt temps, ha anomenat de nou l'atenció de filòsofs i historiadors.