Mostra la font per a Pico della Mirandola

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Pico della Mirandola
}}
Filòsof platònic i [[humanisme|humanista]] italià, nascut a Mirandola, Mòdena. Va estudiar a Bolonya (dret), Ferrara i Pàdua (filosofia), on va conèixer l'[[aristotelisme|aristotelisme]] i l'[[averroisme|averroisme]]. Durant la seva primera estada a Florència, en 1484 i 1485, va escriure una cèlebre carta dirigida a Ermolao Barbaro, influent humanista amic de Salutati, ''Sobre la manera de parlar dels filòsofs'', en la qual critica el que considera degeneració humanista de preferir la literatura i la retòrica clàssica a la filosofia antiga: de preferir Pèricles a Sòcrates. Marxa a París a aprofundir la seva filosofia i, cap a 1486, compon 900 tesi, ''Tesis inspirades en la filosofia, la càbala i la teologia ''(1486), que pretén defensar públicament a Roma i en les quals fon doctrines aristotèliques, platòniques, [[escolàstica, escolasticisme|escolàstiques]], [[càbala (kabbala)|cabalísticas]] i [[Autor:Hermes Trismegistos|hermètiques]]. El papa Innocenci VIII troba set d'elles condemnables i altres dubtoses, i prohibeix la seva exposició pública; l{{'}}''Apologia'' que en fa Pico obliga el papa a prohibir-les totes; Pico és arrestat a Lió i empresonat en Vincennes com a heretge en 1488 però, perdonat i alliberat per Carlos VIII, per intercessió de Lorenzo de Mèdici, torna a Florència i col·labora en l'[[Acadèmia florentina|Acadèmia Florentina]] amb [[Autor:Ficino, Marsilio|Ficino]]. El papa Alexandre VI li concedeix el perdó en 1493.

[[File:MirandolaWC.jpg|thumb]]
Les seves principals obres filosòfiques són ''Heptaplus'' (1489), comentari sobre els primers versicles del Gènesi, ''Sobre l'ésser i l'u'' (1491), ''Disputacions contra l'astrologia endivinatòria'' (1496), en la qual critica  l'[[astrologia|astrologia]], però no la [[màgia|màgia]], des de pressupostos aristotèlics i des del supòsit de la [[llibertat|llibertat]] humana, i ''Discurs sobre la dignitat de l'home ''(1496), obra central de l'humanisme renaixentista. Aquesta última, escrita com a introducció a les 900 tesis, i amb el títol simplement de ''Oratio'', enalteix el lloc que l'[[home|home]] ocupa en l'univers: prenent peu del lloc en què Ficino havia situat a l'home, en un lloc central de l'escala dels éssers, equidistant de [[Déu|Déu]] i de la [[matèria|matèria]], comenta Pico el «miracle de l'home» que, lloc enmig del món, lliure per naturalesa i faedor de si mateix, adopta la forma que decideix ser.

Malgrat el seu [[sincretisme|sincretisme]] i a no haver desenvolupat de forma sistemàtica les seves idees, va exercir una profunda influència en tot el [[Renaixement|Renaixement]].
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Mirando2.gif
}}
{{So}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1463/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Mirandola
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1494/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Mirandola
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Bolonya
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Ferrara
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Pàdua
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Florència
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Roma
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Lió
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Vincennes
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia del Renaixement
}}
{{InfoWiki}}