Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Montaigne, Michel Eyquem de,»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "logía" a "logia")
m (Text de reemplaçament - "Assajo" a "Assaig")
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof [[escepticisme|escèptic]] francès, nascut al castell de Montaigne, Périgord. El seu pare va voler donar-li una exquisida educació i va impedir que, fins als sis anys, conegués una altra llengua que el llatí. Va estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, va ser un gran coneixedor de la literatura humanista de la seva època, i va participar en la vida política del seu temps com a membre del parlament de la ciutat de Bordeus i fins i tot com a alcalde durant quatre anys. Després d'un viatge a Itàlia, es va retirar al seu castell lliurat a la lectura i a la correcció de les seves obres.
 
Filòsof [[escepticisme|escèptic]] francès, nascut al castell de Montaigne, Périgord. El seu pare va voler donar-li una exquisida educació i va impedir que, fins als sis anys, conegués una altra llengua que el llatí. Va estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, va ser un gran coneixedor de la literatura humanista de la seva època, i va participar en la vida política del seu temps com a membre del parlament de la ciutat de Bordeus i fins i tot com a alcalde durant quatre anys. Després d'un viatge a Itàlia, es va retirar al seu castell lliurat a la lectura i a la correcció de les seves obres.
  
La seva obra més coneguda i més influent són els tres volums de ''Éssais'' [Assajos], publicats entre 1580 i 1588, sent d'ells el fonamental el denominat ''Apologia de Ramon Sibiuda'', que va escriure després d'haver llegit les recentment publicades obres de [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]] i haver traduït i comentat la ''Theologia naturalis sive liber creaturarum'' (Teologia natural o llibre de les criatures) del metge i filòsof català (anomenat Sabunde, Sebonde, Sebond o [[Autor:Sibiuda, Ramon|Sibiuda]]), que afirmava que l'home pot conèixer per la raó natural totes les veritats religioses. Montaigne sosté decididament la total incapacitat de l'home per conèixer amb [[certesa|certesa]] i, enfront de l'optimisme renaixentista, s'adhereix a posicions pròpies de l'[[estoïcisme|estoïcisme]], l'[[epicureisme|epicureisme]] i el [[pirronisme|pirronisme]], sobretot. Adopta com a lema de la seva vida, ''Que sais-je'' [Què sé jo?], a saber, l'actitud escèptica del savi que dubta de tot i és conscient de les seves limitacions en el conèixer. L'influx de les obres de Montaigne va ser considerable entre els anomenats [[llibertins|llibertins]], i molts autors del s. XVII, entre ells [[Autor:Bacon, Francis|Bacon]], [[Autor:Mersenne, Marin|Mersenne]], [[Autor:Gassendi, Pierre|Gassendi]] i [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] i, sobretot, [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], que segurament va tenir present l'[[escepticisme|escepticisme]] de Montaigne en la seva recerca d'un [[veritat, criteri de|criteri de veritat]].
+
La seva obra més coneguda i més influent són els tres volums de ''Éssais'' [Assaigs], publicats entre 1580 i 1588, sent d'ells el fonamental el denominat ''Apologia de Ramon Sibiuda'', que va escriure després d'haver llegit les recentment publicades obres de [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]] i haver traduït i comentat la ''Theologia naturalis sive liber creaturarum'' (Teologia natural o llibre de les criatures) del metge i filòsof català (anomenat Sabunde, Sebonde, Sebond o [[Autor:Sibiuda, Ramon|Sibiuda]]), que afirmava que l'home pot conèixer per la raó natural totes les veritats religioses. Montaigne sosté decididament la total incapacitat de l'home per conèixer amb [[certesa|certesa]] i, enfront de l'optimisme renaixentista, s'adhereix a posicions pròpies de l'[[estoïcisme|estoïcisme]], l'[[epicureisme|epicureisme]] i el [[pirronisme|pirronisme]], sobretot. Adopta com a lema de la seva vida, ''Que sais-je'' [Què sé jo?], a saber, l'actitud escèptica del savi que dubta de tot i és conscient de les seves limitacions en el conèixer. L'influx de les obres de Montaigne va ser considerable entre els anomenats [[llibertins|llibertins]], i molts autors del s. XVII, entre ells [[Autor:Bacon, Francis|Bacon]], [[Autor:Mersenne, Marin|Mersenne]], [[Autor:Gassendi, Pierre|Gassendi]] i [[Autor:Pascal, Blaise|Pascal]] i, sobretot, [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], que segurament va tenir present l'[[escepticisme|escepticisme]] de Montaigne en la seva recerca d'un [[veritat, criteri de|criteri de veritat]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=montaig3.gif
 
|Imatge=montaig3.gif

Revisió del 23:30, 18 jul 2015

Montaig3.gif

Avís: El títol a mostrar «Michel Eyquem de Montaigne» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Montaigne, Michel Eyquem de,».

Filòsof escèptic francès, nascut al castell de Montaigne, Périgord. El seu pare va voler donar-li una exquisida educació i va impedir que, fins als sis anys, conegués una altra llengua que el llatí. Va estudiar a les universitats de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus, va ser un gran coneixedor de la literatura humanista de la seva època, i va participar en la vida política del seu temps com a membre del parlament de la ciutat de Bordeus i fins i tot com a alcalde durant quatre anys. Després d'un viatge a Itàlia, es va retirar al seu castell lliurat a la lectura i a la correcció de les seves obres.

La seva obra més coneguda i més influent són els tres volums de Éssais [Assaigs], publicats entre 1580 i 1588, sent d'ells el fonamental el denominat Apologia de Ramon Sibiuda, que va escriure després d'haver llegit les recentment publicades obres de Sext Empíric i haver traduït i comentat la Theologia naturalis sive liber creaturarum (Teologia natural o llibre de les criatures) del metge i filòsof català (anomenat Sabunde, Sebonde, Sebond o Sibiuda), que afirmava que l'home pot conèixer per la raó natural totes les veritats religioses. Montaigne sosté decididament la total incapacitat de l'home per conèixer amb certesa i, enfront de l'optimisme renaixentista, s'adhereix a posicions pròpies de l'estoïcisme, l'epicureisme i el pirronisme, sobretot. Adopta com a lema de la seva vida, Que sais-je [Què sé jo?], a saber, l'actitud escèptica del savi que dubta de tot i és conscient de les seves limitacions en el conèixer. L'influx de les obres de Montaigne va ser considerable entre els anomenats llibertins, i molts autors del s. XVII, entre ells Bacon, Mersenne, Gassendi i Pascal i, sobretot, Descartes, que segurament va tenir present l'escepticisme de Montaigne en la seva recerca d'un criteri de veritat.