Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Mauss, Marcel»

De Wikisofia

m (bot: - (veure [[potlatch|''potlat + (veg. [[potlatch|''potlat)
m (bot: - fenòmens religiosos ja + fenòmens religiosos, ja)
Línia 6: Línia 6:
 
[[antropologia cultural|Antropòleg]] francès. Va néixer a Épinal, en la Lorena, i va morir a París. Deixeble de [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], que era oncle seu, és considerat com el fundador de  l'[[etnologia|etnologia]] francesa. Va estudiar filosofia a Bordeus, on va rebre la influència del neokantisme. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a Oxford, on es va dedicar especialment a l'estudi de la història de les religions. Va estar vinculat estretament a l'Institut d'Etnologia de París i a la revista ''Anée Sociologique,'' fundada per Durkheim. Va influir molt sobre G. Gurvitch i [[Autor:Dumézil,_Georges|G. Dumézil]], que van ser alumnes seus. En 1925 va fundar l'Institut francès d'etnologia, conjuntament amb P. Rivet i L. [[Autor:Lévy-Bruhl,_Lucien|Lévy-Bruhl]].
 
[[antropologia cultural|Antropòleg]] francès. Va néixer a Épinal, en la Lorena, i va morir a París. Deixeble de [[Autor:Durkheim, Émile|Durkheim]], que era oncle seu, és considerat com el fundador de  l'[[etnologia|etnologia]] francesa. Va estudiar filosofia a Bordeus, on va rebre la influència del neokantisme. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a Oxford, on es va dedicar especialment a l'estudi de la història de les religions. Va estar vinculat estretament a l'Institut d'Etnologia de París i a la revista ''Anée Sociologique,'' fundada per Durkheim. Va influir molt sobre G. Gurvitch i [[Autor:Dumézil,_Georges|G. Dumézil]], que van ser alumnes seus. En 1925 va fundar l'Institut francès d'etnologia, conjuntament amb P. Rivet i L. [[Autor:Lévy-Bruhl,_Lucien|Lévy-Bruhl]].
  
Seguidor del corrent [[funcionalisme|funcionalista]], va estar especialment interessat en l'estudi dels mecanismes d'intercanvi de regals en les relacions socials (veg. [[potlatch|''potlatch'']]). Sota l'influx de Durkheim va preparar el terreny a l'aparició de l'[[estructuralisme|estructuralisme]] en etnologia. Per això, pot considerar-se-li com el nexe que uneix la sociologia durkheimiana amb l'[[estructuralisme|estructuralisme]] de [[Autor:Lévi-Strauss, Claude|Lévi-Strauss]]. Va elaborar el concepte de «fet social total» i va posar en contacte totes les manifestacions culturals amb els fenòmens religiosos ja que, segons ell, l'àmbit de l'[[el sagrat i el profà|sagrat]] permet captar les manifestacions simbòliques del conjunt de l'entramat social.
+
Seguidor del corrent [[funcionalisme|funcionalista]], va estar especialment interessat en l'estudi dels mecanismes d'intercanvi de regals en les relacions socials (veg. [[potlatch|''potlatch'']]). Sota l'influx de Durkheim va preparar el terreny a l'aparició de l'[[estructuralisme|estructuralisme]] en etnologia. Per això, pot considerar-se-li com el nexe que uneix la sociologia durkheimiana amb l'[[estructuralisme|estructuralisme]] de [[Autor:Lévi-Strauss, Claude|Lévi-Strauss]]. Va elaborar el concepte de «fet social total» i va posar en contacte totes les manifestacions culturals amb els fenòmens religiosos, ja que, segons ell, l'àmbit de l'[[el sagrat i el profà|sagrat]] permet captar les manifestacions simbòliques del conjunt de l'entramat social.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Marcel-mauss.jpg
 
|Imatge=Marcel-mauss.jpg

Revisió del 09:56, 19 oct 2017

Marcel-mauss.jpg

Avís: El títol a mostrar «Marcel Mauss» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Mauss, Marcel».

Antropòleg francès. Va néixer a Épinal, en la Lorena, i va morir a París. Deixeble de Durkheim, que era oncle seu, és considerat com el fundador de l'etnologia francesa. Va estudiar filosofia a Bordeus, on va rebre la influència del neokantisme. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a Oxford, on es va dedicar especialment a l'estudi de la història de les religions. Va estar vinculat estretament a l'Institut d'Etnologia de París i a la revista Anée Sociologique, fundada per Durkheim. Va influir molt sobre G. Gurvitch i G. Dumézil, que van ser alumnes seus. En 1925 va fundar l'Institut francès d'etnologia, conjuntament amb P. Rivet i L. Lévy-Bruhl.

Seguidor del corrent funcionalista, va estar especialment interessat en l'estudi dels mecanismes d'intercanvi de regals en les relacions socials (veg. potlatch). Sota l'influx de Durkheim va preparar el terreny a l'aparició de l'estructuralisme en etnologia. Per això, pot considerar-se-li com el nexe que uneix la sociologia durkheimiana amb l'estructuralisme de Lévi-Strauss. Va elaborar el concepte de «fet social total» i va posar en contacte totes les manifestacions culturals amb els fenòmens religiosos, ja que, segons ell, l'àmbit de l'sagrat permet captar les manifestacions simbòliques del conjunt de l'entramat social.