Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Màrkus, György»

De Wikisofia

 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Márkus
 
|Cognom=Márkus
 
}}
 
}}
Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]] i [[Autor:Heller, Agnes|Agnes Heller]]. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i basant-se en les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials. Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 de Karl Marx, textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'[[alienació]]. El 1974 va marxar a Austràlia i va exerceir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács.
+
Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]] i [[Autor:Heller, Agnes|Agnes Heller]]. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials i va entrar en conflicte amb el règim de Kadar, fet que li va costar la fi de la seva carrera acadèmica a Hongria.  
 +
 
 +
Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els ''Manuscrits econòmics i filosòfic''s de 1844 de [[Autor:Marx,_Karl|Karl Marx]], textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'[[alienació]]. El 1974 va marxar a Austràlia i va exercir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács.
 +
 
 +
Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]]. Posteriorment es va  dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016.
 +
 
 +
 
 +
'''Obres principals''':
 +
 
 +
''Dictadura y cuestiones sociales'', México, FCE, 1986. (Amb Agnes Heller i Ferenc Fehér)
 +
 
 +
''Culture, Science, Society: The Constitution of Modernity'', 2011, Leiden, Brill.
 +
 
 +
''Marxismo y antropología'', Barcelona, Grijalbo, 1973/1985.
 +
 
 +
''Language and Production. A Critique of the Paradigms''
 +
 
 +
John Grumley (ed.), ''Culture and Enlightenment. Essays for György Márkus'', Reino Unido, Ashgate, 2002
  
Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de Lukács. Posteriorment es va  dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016.
 
  
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal

Revisió de 20:53, 22 gen 2018

Markus gyorgy.jpg

Avís: El títol a mostrar «György Márkus» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Màrkus, György».

Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de G. Lukács i Agnes Heller. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre Wittgenstein en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials i va entrar en conflicte amb el règim de Kadar, fet que li va costar la fi de la seva carrera acadèmica a Hongria.

Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 de Karl Marx, textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'alienació. El 1974 va marxar a Austràlia i va exercir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács.

Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de G. Lukács. Posteriorment es va dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016.


Obres principals:

Dictadura y cuestiones sociales, México, FCE, 1986. (Amb Agnes Heller i Ferenc Fehér)

Culture, Science, Society: The Constitution of Modernity, 2011, Leiden, Brill.

Marxismo y antropología, Barcelona, Grijalbo, 1973/1985.

Language and Production. A Critique of the Paradigms

John Grumley (ed.), Culture and Enlightenment. Essays for György Márkus, Reino Unido, Ashgate, 2002