Diferència entre revisions de la pàgina «Màrkus, György»
De Wikisofia
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Márkus | |Cognom=Márkus | ||
}} | }} | ||
| − | Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]] i [[Autor:Heller, Agnes|Agnes Heller]]. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i | + | Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]] i [[Autor:Heller, Agnes|Agnes Heller]]. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials i va entrar en conflicte amb el règim de Kadar, fet que li va costar la fi de la seva carrera acadèmica a Hongria. |
| − | + | Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els ''Manuscrits econòmics i filosòfic''s de 1844 de [[Autor:Marx,_Karl|Karl Marx]], textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'[[alienació]]. El 1974 va marxar a Austràlia i va exercir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács. | |
| + | Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de [[Autor:Lukács, Georg|G. Lukács]]. Posteriorment es va dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | '''Obres principals''': | ||
| + | |||
| + | ''Dictadura y cuestiones sociales'', México, FCE, 1986. (Amb Agnes Heller i Ferenc Fehér) | ||
| + | |||
| + | ''Culture, Science, Society: The Constitution of Modernity'', 2011, Leiden, Brill. | ||
| + | |||
| + | ''Marxismo y antropología'', Barcelona, Grijalbo, 1973/1985. | ||
| + | |||
| + | ''Language and Production. A Critique of the Paradigms'' | ||
| + | |||
| + | John Grumley (ed.), ''Culture and Enlightenment. Essays for György Márkus'', Reino Unido, Ashgate, 2002 | ||
| + | |||
| + | |||
| + | {{ImatgePrincipal | ||
| + | |Imatge=Markus_gyorgy.jpg | ||
| + | }} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
| Línia 25: | Línia 44: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Incert= | + | |Incert=No |
}} | }} | ||
| Línia 34: | Línia 53: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Incert= | + | |Incert=No |
}} | }} | ||
Revisió de 20:53, 22 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «György Márkus» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Màrkus, György».
Filòleg i filòsof hongarès. Va néixer a 1934. Va estudiar a Budapest en el cercle de G. Lukács i Agnes Heller. Juntament amb aquests autors va pertànyer a l'anomenada escola de Budapest. Es va doctorar amb un estudi sobre Wittgenstein en 1965. Va ser membre de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria entre els anys 1958 i 1973, any en què fou destituït per motius de discrepància ideològica amb la línia política del Partit Comunista hongarès. Les experiències polítiques de 1968 (com la "primavera de Praga") i les mancances de llibertats polítiques dels anomenats països del socialisme real, el van fer adoptar una posició crítica amb determinats aspectes del marxisme, especialment contrària a les línies polítiques oficials i va entrar en conflicte amb el règim de Kadar, fet que li va costar la fi de la seva carrera acadèmica a Hongria.
Amb tot, va seguir defensant la seves tesis de l'existència d'una concepció antropològica marxista i d'una ontologia marxista de l'èsser social que estarien contingudes en els Manuscrits econòmics i filosòfics de 1844 de Karl Marx, textos a partir dels quals aprofundeix en l'anàlisi del concepte d'alienació. El 1974 va marxar a Austràlia i va exercir de professor a la universitat de Sydney. L'any 2005 va rebre el premi György Lukács.
Des de 1972 es va encarregar de publicar els escrits pòstums de G. Lukács. Posteriorment es va dedicar fonamentalment a l'estudi de problemes epistemològics i metodològics. Va morir el 5 d'octubre de 2016.
Obres principals:
Dictadura y cuestiones sociales, México, FCE, 1986. (Amb Agnes Heller i Ferenc Fehér)
Culture, Science, Society: The Constitution of Modernity, 2011, Leiden, Brill.
Marxismo y antropología, Barcelona, Grijalbo, 1973/1985.
Language and Production. A Critique of the Paradigms
John Grumley (ed.), Culture and Enlightenment. Essays for György Márkus, Reino Unido, Ashgate, 2002