Accions

Autor

Arthur Oncken Lovejoy

De Wikisofia

La revisió el 22:40, 22 set 2018 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "el va conduir" a "li va conduir")
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)



Lovejoy.jpg

Avís: El títol a mostrar «Arthur Oncken Lovejoy» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lovejoy, Arthur Oncken».

Filòsof nord-americà, encara que nascut a Berlín. Va ser professor a les universitats de Standford, Sant Louis, Missouri, Harvard i en la John Hopkins. Se'l situa en el moviment del realisme crític americà, del que és un dels seus fundadors. Juntament amb D. Drake, J.B. Pratt, A.K. Rogers, J. Santayana, R.W. Sellars i C.A. Strong, va publicar el text fundacional d'aquest corrent: Assaigs de realisme crític. Va fundar el History of Idees Club i va dirigir el seu òrgan d'expressió, «Journal of the History of Idees» que explora la història general de les idees.

La seva concepció filosòfica és una versió de l'esmentat realisme crític que és coneguda com a realisme temporalista. Va combatre el dualisme metafísic clàssic, en rebutjar la distinció entre aparença il·lusòria i realitat física (La rebel·lió contra el dualisme, 1930, obra en la qual es manifesta una certa influència de la fenomenologia i de la teoria dels objectes de Meinong). No són els objectes els qui es donen en la consciència, sinó els mitjans del conèixer. No obstant això, va defensar una altra forma de dualisme epistemològic en assenyalar que les idees i els seus objectes tenen posicions espacials diferents i qualitats diferents. Per això el monisme tradicional tampoc era capaç de captar el caràcter temporal de l'experiència ni la diferència entre el temps d'una percepció i el del seu objecte.

D'altra banda, també es va oposar a les tesis idealistes que consideren que la temporalitat és una mera manifestació de l'etern, i va insistir particularment en el caràcter de la temporalitat de tot l'existent.

Aquest interès per la temporalitat (ell mateix qualificava la tendència fonamental de la filosofia contemporània com una forma de temporalisme), li va conduir a l'estudi de la història general de les idees, del qual és un brillant exemple la seva obra La gran cadena del ser (1936).

Altres obres destacables seves són: Assaigs sobre història d'idees (1948), La raó, el coneixement i el temps (1961) i Reflexions sobre la naturalesa humana (1961).

Vegeu la gran cadena de l'ésser, història general de les idees, neorealisme o realisme crític.