Diferència entre revisions de la pàgina «Lovejoy, Arthur Oncken»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Assajo" a "Assaig") |
m (bot: - idees|historia general + idees|història general) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Lovejoy | |Cognom=Lovejoy | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof nord-americà, encara que nascut a Berlín. Va ser professor a les universitats de Standford, Sant Louis, Missouri, Harvard i en la John Hopkins. Se'l situa en el moviment del [[neorealisme |realisme crític]] americà, del que és un dels seus fundadors. Juntament amb D. Drake, J.B. Pratt, A.K. Rogers, [[Autor:Santayana, George|J. Santayana]], R.W. Sellars i C.A. Strong, va publicar el text fundacional d'aquest corrent: ''Assaigs de realisme crític.'' Va fundar el ''History of Idees Club ''i va dirigir el seu òrgan d'expressió, «Journal of the History of Idees» que explora la [[història de les idees| | + | Filòsof nord-americà, encara que nascut a Berlín. Va ser professor a les universitats de Standford, Sant Louis, Missouri, Harvard i en la John Hopkins. Se'l situa en el moviment del [[neorealisme |realisme crític]] americà, del que és un dels seus fundadors. Juntament amb D. Drake, J.B. Pratt, A.K. Rogers, [[Autor:Santayana, George|J. Santayana]], R.W. Sellars i C.A. Strong, va publicar el text fundacional d'aquest corrent: ''Assaigs de realisme crític.'' Va fundar el ''History of Idees Club ''i va dirigir el seu òrgan d'expressió, «Journal of the History of Idees» que explora la [[història de les idees|història general de les idees]]. |
La seva concepció filosòfica és una versió de l'esmentat ''realisme crític'' que és coneguda com a ''realisme temporalista''. Va combatre el [[dualisme|dualisme]] metafísic clàssic, en rebutjar la distinció entre aparença il·lusòria i realitat física (''La rebel·lió contra el dualisme, ''1930, obra en la qual es manifesta una certa influència de la [[fenomenologia|fenomenologia]] i de la teoria dels objectes de [[Autor:Meinong, Alexius von|Meinong]]). No són els objectes els qui es donen en la consciència, sinó els ''mitjans'' del conèixer. No obstant això, va defensar una altra forma de dualisme epistemològic en assenyalar que les idees i els seus objectes tenen posicions espacials diferents i qualitats diferents. Per això el monisme tradicional tampoc era capaç de captar el caràcter temporal de l'experiència ni la diferència entre el temps d'una percepció i el del seu objecte. | La seva concepció filosòfica és una versió de l'esmentat ''realisme crític'' que és coneguda com a ''realisme temporalista''. Va combatre el [[dualisme|dualisme]] metafísic clàssic, en rebutjar la distinció entre aparença il·lusòria i realitat física (''La rebel·lió contra el dualisme, ''1930, obra en la qual es manifesta una certa influència de la [[fenomenologia|fenomenologia]] i de la teoria dels objectes de [[Autor:Meinong, Alexius von|Meinong]]). No són els objectes els qui es donen en la consciència, sinó els ''mitjans'' del conèixer. No obstant això, va defensar una altra forma de dualisme epistemològic en assenyalar que les idees i els seus objectes tenen posicions espacials diferents i qualitats diferents. Per això el monisme tradicional tampoc era capaç de captar el caràcter temporal de l'experiència ni la diferència entre el temps d'una percepció i el del seu objecte. | ||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
D'altra banda, també es va oposar a les tesis [[idealisme|idealistes]] que consideren que la temporalitat és una mera manifestació de l'[[eternitat|etern]], i va insistir particularment en el caràcter de la temporalitat de tot l'existent. | D'altra banda, també es va oposar a les tesis [[idealisme|idealistes]] que consideren que la temporalitat és una mera manifestació de l'[[eternitat|etern]], i va insistir particularment en el caràcter de la temporalitat de tot l'existent. | ||
| − | Aquest interès per la [[temporalitat|temporalitat]] (ell mateix qualificava la tendència fonamental de la filosofia contemporània com una forma de temporalisme), li va conduir a l'estudi de la [[història de les idees| | + | Aquest interès per la [[temporalitat|temporalitat]] (ell mateix qualificava la tendència fonamental de la filosofia contemporània com una forma de temporalisme), li va conduir a l'estudi de la [[història de les idees|història general de les idees]], del que és un brillant exemple la seva obra [[ser, la gran cadena del|''La gran cadena del ser'']] (1936). |
Altres obres destacables seves són: ''Assaigs sobre història d'idees'' (1948), ''La raó, el coneixement i el temps'' (1961) i ''Reflexions sobre la naturalesa humana'' (1961). | Altres obres destacables seves són: ''Assaigs sobre història d'idees'' (1948), ''La raó, el coneixement i el temps'' (1961) i ''Reflexions sobre la naturalesa humana'' (1961). | ||
| − | Veure [[ser, la gran cadena del|la gran cadena de l'ésser,]] [[història de les idees| | + | Veure [[ser, la gran cadena del|la gran cadena de l'ésser,]] [[història de les idees|història general de les idees,]] [[neorealisme |neorealisme o realisme crític]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Lovejoy.jpg | |Imatge=Lovejoy.jpg | ||
Revisió del 21:46, 21 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Arthur Oncken Lovejoy» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Lovejoy, Arthur Oncken».
Filòsof nord-americà, encara que nascut a Berlín. Va ser professor a les universitats de Standford, Sant Louis, Missouri, Harvard i en la John Hopkins. Se'l situa en el moviment del realisme crític americà, del que és un dels seus fundadors. Juntament amb D. Drake, J.B. Pratt, A.K. Rogers, J. Santayana, R.W. Sellars i C.A. Strong, va publicar el text fundacional d'aquest corrent: Assaigs de realisme crític. Va fundar el History of Idees Club i va dirigir el seu òrgan d'expressió, «Journal of the History of Idees» que explora la història general de les idees.
La seva concepció filosòfica és una versió de l'esmentat realisme crític que és coneguda com a realisme temporalista. Va combatre el dualisme metafísic clàssic, en rebutjar la distinció entre aparença il·lusòria i realitat física (La rebel·lió contra el dualisme, 1930, obra en la qual es manifesta una certa influència de la fenomenologia i de la teoria dels objectes de Meinong). No són els objectes els qui es donen en la consciència, sinó els mitjans del conèixer. No obstant això, va defensar una altra forma de dualisme epistemològic en assenyalar que les idees i els seus objectes tenen posicions espacials diferents i qualitats diferents. Per això el monisme tradicional tampoc era capaç de captar el caràcter temporal de l'experiència ni la diferència entre el temps d'una percepció i el del seu objecte.
D'altra banda, també es va oposar a les tesis idealistes que consideren que la temporalitat és una mera manifestació de l'etern, i va insistir particularment en el caràcter de la temporalitat de tot l'existent.
Aquest interès per la temporalitat (ell mateix qualificava la tendència fonamental de la filosofia contemporània com una forma de temporalisme), li va conduir a l'estudi de la història general de les idees, del que és un brillant exemple la seva obra La gran cadena del ser (1936).
Altres obres destacables seves són: Assaigs sobre història d'idees (1948), La raó, el coneixement i el temps (1961) i Reflexions sobre la naturalesa humana (1961).
Veure la gran cadena de l'ésser, història general de les idees, neorealisme o realisme crític.