Mostra la font per a Löwith, Karl

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Karl
|Cognom=Löwith
}}
Filòsof alemany. Va néixer a Munic, encara que va residir uns anys a Itàlia i al Japó, on va ser professor. A causa del nazisme, es va exiliar en 1934 al Japó. En 1941 se'n va anar als EUA, on va residir fins a 1952, any en què va tornar a Alemanya per a ocupar una plaça de professor a la Universitat de Heidelberg, ciutat en la qual va morir.

Va ser deixeble de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], i es va vincular, com ells, a la tradició [[fenomenologia|fenomenològica]]. No obstant això, en l'etapa que va ocupar la seva plaça a Heidelberg es va distanciar de Heidegger, al que es va oposar. Juntament amb [[Autor:Gadamer, Hans Georg|Gadamer]] va dirigir un famós seminari entorn de ''De l'essència de la veritat''.

En una de les seves primeres obres, ''L'individu en el seu caràcter com a ''«''proïsme''» (1928), elabora una important teorització [[antropologia filosòfica|antropològica]] sobre la noció d'[[intersubjectivitat|intersubjectivitat]] en la qual, en connexió crítica amb les idees de Heidegger, estableix la primacia de les relacions amb l'[[altre, l'|''altre'']] per a l'experiència del món i analitza l'estatus [[ontologia|ontològic]] d'aquesta relació. El món, abans d'aparèixer com a entorn, ha de manifestar-se com a món amb el proïsme, que apareix com l'altre de mi. Però és més conegut per la seva oposició a l'[[historicisme|historicisme]] sobre la base dels seus estudis sobre l'idealisme alemany i les seves continuacions posteriors. En aquest sentit, va investigar els supòsits teòrics del pensament de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], [[Autor:Marx, Karl|Marx]] i [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], tema que exposa en la seva coneguda obra ''De Hegel a Nietzsche'' (1941), en la qual assenyala els nexes insospitats que uneixen el pensament de Hegel amb l'[[existencialisme|existencialisme]] i situa el pensament de Marx al costat del de [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]], com a efecte d'un desenvolupament crític del [[dreta i esquerra hegeliana|hegelianisme]]. Si l'idealisme hegelià és, segons Löwith, la culminació d'un període històric de la filosofia, les crítiques de Kierkegaard i de Marx suposen la seva liquidació i l'obertura d'una nova època marcada pel relativisme i l'historicisme. En aquest context, s'oposa a la ruptura entre ciències de la naturalesa i ciències de l'esperit que arrenca de [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]], al que combat el seu [[historicisme|historicisme]] hermenèutic basat en la idea de l'autonomia de l'esperit. Rebutja la historització de l'Ésser en favor de l'antic concepte de naturalesa humana, i descobreix els supòsits [[teologia|teològics]] i [[escatologia|escatològics]] de la filosofia europea de la història, als quals oposa, a través d'un pensament influenciat per l'[[estoïcisme|estoïcisme]], la necessitat de pensar la finitud de l'home a partir de l'estudi del curs mateix de la naturalesa. En connexió amb aquesta última presa de posició, Löwith destaca la figura de Nietzsche i la tesi de l'etern retorn, que permet rebutjar el relativisme historicista i recuperar l'estudi de la naturalesa en contra de la tesi que declara la irrelevancia de l'estudi d'aquesta per a l'estudi de l'home. Des d'aquesta perspectiva, i malgrat haver estat un dels deixebles més importants de Heidegger, Löwith es distancia d'ell i es converteix en un dels seus crítics més aguts. Retreu, tant a Heidegger com a l'existencialisme, l'haver desvinculat l'autèntica realitat humana de la seva naturalesa.

Altres obres destacables són: ''Max Weber i Karl Marx'' (1932); ''Kierkegaard i Nietzsche'' (1933); ''Nietzsche'' (1935); ''Jacob Burkhardt'' (1936); ''El sentit de la història'' (1949) i ''Heidegger pensador d'un temps indigent'' (1953); ''L'home en el centre de la història: balanç filosòfic del segle XX'' (pòstuma: 1990). Existeix una edició en curs de les seves ''Obres completes''.
{{ImatgePrincipal
|Imatge=lowith.gif
}}
{{So
|So=Lowith.ogg
}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1897/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Munic
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1973/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Heidelberg
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Munic
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Itàlia
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Japó
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Heidelberg
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Estats Units d'Amèrica
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}
{{InfoWiki}}