Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Köhler, Wolfgang»

De Wikisofia

m (bot: - la Real Acadèmia + la Reial Acadèmia)
(seus sobrant)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Köhler
 
|Cognom=Köhler
 
}}
 
}}
Psicòleg alemany, nascut a Reval (actual Tallinn), Estònia. Va ser professor en Frankfurt i director, de 1913 a 1920, de l'Estació antropològica de Tenerife, a les illes Canàries, patrocinada per la Reial Acadèmia Prussiana de Ciències. En 1935 va emigrar als Estats Units. Els seus estudis abasten sobretot dos camps: el de l'[[aprenentatge|aprenentatge]] en els micos, amb treballs realitzats principalment durant la seva estada a Tenerife, i la teoria de la [[Gestalt|''Gestalt'']], de la qual va ser un dels seus iniciadors, juntament amb [[Autor:Koffka,_Kurt|Kurt Koffka]] (1896-1941) i [[Autor:Wertheimer, Max|Max Wertheimer]] (1880-1943). En els seus estudis sobre la [[percepció|percepció]], des de la perspectiva gestaltista, va desenvolupar especialment la teoria de l'[[isomorfisme|isomorfisme]], o igualtat d'estructura, entre dues parts fonamentals de la realitat: la psíquica i la fisiològica, aplicant el principi que tota realitat psíquica té el seu correlat fisiològic. Estén aquest isomorfisme fins al mateix món natural, on troba també «reorganitzacions» gestálticas, o «bones formes» en els objectes materials, de manera que pot dir-se que la «[[forma|forma]]» pertany tant al món psicològic com al físic. Els seus estudis amb ximpanzés introdueixen en psicologia la noció d'aprenentatge per [[insight|''insight'']], o [[intuïció|intuïció]] pròpia de l'animal que, més enllà de l'[[assaig i error, aprenentatge per|assaig i error]], sap trobar la conducta adequada que representa la solució d'un [[problema|problema]].
+
Psicòleg alemany, nascut a Reval (actual Tallinn), Estònia. Va ser professor en Frankfurt i director, de 1913 a 1920, de l'Estació antropològica de Tenerife, a les illes Canàries, patrocinada per la Reial Acadèmia Prussiana de Ciències. En 1935 va emigrar als Estats Units. Els seus estudis abasten sobretot dos camps: el de l'[[aprenentatge|aprenentatge]] en els micos, amb treballs realitzats principalment durant la seva estada a Tenerife, i la teoria de la [[Gestalt|''Gestalt'']], de la qual va ser un dels iniciadors, juntament amb [[Autor:Koffka,_Kurt|Kurt Koffka]] (1896-1941) i [[Autor:Wertheimer, Max|Max Wertheimer]] (1880-1943). En els seus estudis sobre la [[percepció|percepció]], des de la perspectiva gestaltista, va desenvolupar especialment la teoria de l'[[isomorfisme|isomorfisme]], o igualtat d'estructura, entre dues parts fonamentals de la realitat: la psíquica i la fisiològica, aplicant el principi que tota realitat psíquica té el seu correlat fisiològic. Estén aquest isomorfisme fins al mateix món natural, on troba també «reorganitzacions» gestálticas, o «bones formes» en els objectes materials, de manera que pot dir-se que la «[[forma|forma]]» pertany tant al món psicològic com al físic. Els seus estudis amb ximpanzés introdueixen en psicologia la noció d'aprenentatge per [[insight|''insight'']], o [[intuïció|intuïció]] pròpia de l'animal que, més enllà de l'[[assaig i error, aprenentatge per|assaig i error]], sap trobar la conducta adequada que representa la solució d'un [[problema|problema]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Kohler.jpg
 
|Imatge=Kohler.jpg

Revisió de 13:41, 15 oct 2017



Kohler.jpg

Avís: El títol a mostrar «Wolfgang Köhler» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Köhler, Wolfgang».

Psicòleg alemany, nascut a Reval (actual Tallinn), Estònia. Va ser professor en Frankfurt i director, de 1913 a 1920, de l'Estació antropològica de Tenerife, a les illes Canàries, patrocinada per la Reial Acadèmia Prussiana de Ciències. En 1935 va emigrar als Estats Units. Els seus estudis abasten sobretot dos camps: el de l'aprenentatge en els micos, amb treballs realitzats principalment durant la seva estada a Tenerife, i la teoria de la Gestalt, de la qual va ser un dels iniciadors, juntament amb Kurt Koffka (1896-1941) i Max Wertheimer (1880-1943). En els seus estudis sobre la percepció, des de la perspectiva gestaltista, va desenvolupar especialment la teoria de l'isomorfisme, o igualtat d'estructura, entre dues parts fonamentals de la realitat: la psíquica i la fisiològica, aplicant el principi que tota realitat psíquica té el seu correlat fisiològic. Estén aquest isomorfisme fins al mateix món natural, on troba també «reorganitzacions» gestálticas, o «bones formes» en els objectes materials, de manera que pot dir-se que la «forma» pertany tant al món psicològic com al físic. Els seus estudis amb ximpanzés introdueixen en psicologia la noció d'aprenentatge per insight, o intuïció pròpia de l'animal que, més enllà de l'assaig i error, sap trobar la conducta adequada que representa la solució d'un problema.