Isòcrates

Filòsof i retòric atenès. De família rica, va tenir una acurada educació i va ser deixeble de Gòrgies a Tessàlia. Com que la seva família es va arruïnar, va haver de treballar com logógrafo escrivint discursos per als tribunals. Cap a l'any 390 aC es va dedicar a l'ensenyament i va fundar la seva cèlebre escola de retòrica, contemporània i rival de l'Acadèmia platònica. La seva primera obra es va titular Contra els sofistes i, en ella, ataca la retòrica merament formalista i l'erística practicada pels sofistes, però defensa a la retòrica com a nucli essencial d'una formació essencial. Isòcrates sempre llegia els seus discursos, raó per la qual va ser atacat per Alcidamante, ja que considerava que a la seva retòrica li faltava l'oratòria.

Plató li va atacar en el seu Gòrgies, obra en la qual oposa la retòrica a la filosofia. D'aquella diu que és un simple artifici destinat a la persuasió, oposada, doncs, al veritable coneixement. El jove Aristòtil també va combatre les tesis d'Isòcrates en la seva Gryllos o sobre la retòrica, i va defensar les tesis de Plató. A partir d'aquest escrit Aristòtil va iniciar l'estudi de la retòrica, però des d'una perspectiva diferent de la d'Isòcrates i els sofistes. Les seves anotacions i anotacions sobre aquest tema formen el llibre conegut com La retòrica. En la seva defensa, Isòcrates va publicar Antídosis, contra Dió, el protegit de Plató, i un deixeble li va defensar dels atacs de l'Estagirita publicant Contra Aristòtil.