Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Herbart, Johann Friedrich»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Johann Friedrich |Cognom=Herbart }} Filòsof alemany, nascut a Oldenburg, professor de filosofia i pedagogia en Königsberg, la ciutat...».)
 
m (bot: -noúmenon +noümen)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Herbart
 
|Cognom=Herbart
 
}}
 
}}
Filòsof alemany, nascut a Oldenburg, professor de filosofia i pedagogia en Königsberg, la ciutat de Kant, i posteriorment en Gotinga. S'oposa a l'[[idealisme|idealisme]], en voga en el seu temps, de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], començant per rebutjar les teories de Fichte, de qui va ser deixeble en Jena, i amb elles en part també les de Kant, sobretot la noció de [[jo transcendental|jo transcendental]], però va conservar d'aquest la distinció entre [[fenomen|fenomen]] i [[noúmenon|cosa en si]], convençut que la filosofia no és crítica del coneixement, sinó interpretació dels problemes que suscita la realitat. Influït per les teories del pedagog suís Pestalozzi (1746-1827), va conrear també la pedagogia i és considerat com un dels fundadors de la [[psicologia|psicologia]] científica. De les seves obres destaquen: ''Pedagogia general'' (1806), ''Filosofia pràctica universal'' (1808), ''Introducció a la filosofia'' (1813) i ''Psicologia com a ciència'' (1824).
+
Filòsof alemany, nascut a Oldenburg, professor de filosofia i pedagogia en Königsberg, la ciutat de Kant, i posteriorment en Gotinga. S'oposa a l'[[idealisme|idealisme]], en voga en el seu temps, de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], començant per rebutjar les teories de Fichte, de qui va ser deixeble en Jena, i amb elles en part també les de Kant, sobretot la noció de [[jo transcendental|jo transcendental]], però va conservar d'aquest la distinció entre [[fenomen|fenomen]] i [[noümen|cosa en si]], convençut que la filosofia no és crítica del coneixement, sinó interpretació dels problemes que suscita la realitat. Influït per les teories del pedagog suís Pestalozzi (1746-1827), va conrear també la pedagogia i és considerat com un dels fundadors de la [[psicologia|psicologia]] científica. De les seves obres destaquen: ''Pedagogia general'' (1806), ''Filosofia pràctica universal'' (1808), ''Introducció a la filosofia'' (1813) i ''Psicologia com a ciència'' (1824).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=herbart1.gif
 
|Imatge=herbart1.gif

Revisió de 00:01, 6 feb 2018

Herbart1.gif

Avís: El títol a mostrar «Johann Friedrich Herbart» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Herbart, Johann Friedrich».

Filòsof alemany, nascut a Oldenburg, professor de filosofia i pedagogia en Königsberg, la ciutat de Kant, i posteriorment en Gotinga. S'oposa a l'idealisme, en voga en el seu temps, de Fichte, Schelling i Hegel, començant per rebutjar les teories de Fichte, de qui va ser deixeble en Jena, i amb elles en part també les de Kant, sobretot la noció de jo transcendental, però va conservar d'aquest la distinció entre fenomen i cosa en si, convençut que la filosofia no és crítica del coneixement, sinó interpretació dels problemes que suscita la realitat. Influït per les teories del pedagog suís Pestalozzi (1746-1827), va conrear també la pedagogia i és considerat com un dels fundadors de la psicologia científica. De les seves obres destaquen: Pedagogia general (1806), Filosofia pràctica universal (1808), Introducció a la filosofia (1813) i Psicologia com a ciència (1824).