Diferència entre revisions de la pàgina «Heisenberg, Werner Karl»
De Wikisofia
m (bot: -Munich +Munic) |
m (bot: -veure cita +vegeu la citació) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Físic alemany, nascut a Munic. Va treballar primer amb Max Born, a Gotinga, i després amb [[Autor:Bohr,_Niels|Niels Bohr]], a Copenhage. En 1932 va obtenir el Premi Nobel de física pels seus treballs sobre mecànica quàntica, que li han valgut ser considerat un dels físics més importants del segle. La seva projecció en filosofia ve de l'anomenat [[principi d'indeterminació|principi d'indeterminació]], o principi d'incertesa, que afirma que és impossible conèixer de forma absoluta la posició i el moviment o impuls d'una partícula física elemental. Corol·lari d'aquest principi és que la intervenció de l'experimentador altera l'experiment i que el coneixement en l'esfera subatòmica és de caràcter estadístic, probabilístic i no [[determinisme|determinista]]. | Físic alemany, nascut a Munic. Va treballar primer amb Max Born, a Gotinga, i després amb [[Autor:Bohr,_Niels|Niels Bohr]], a Copenhage. En 1932 va obtenir el Premi Nobel de física pels seus treballs sobre mecànica quàntica, que li han valgut ser considerat un dels físics més importants del segle. La seva projecció en filosofia ve de l'anomenat [[principi d'indeterminació|principi d'indeterminació]], o principi d'incertesa, que afirma que és impossible conèixer de forma absoluta la posició i el moviment o impuls d'una partícula física elemental. Corol·lari d'aquest principi és que la intervenció de l'experimentador altera l'experiment i que el coneixement en l'esfera subatòmica és de caràcter estadístic, probabilístic i no [[determinisme|determinista]]. | ||
| − | Per a Heisenberg, la indeterminació no és deguda a la imprecisió de l'experimentació, sinó que és un límit propi el coneixement del món subatòmic, que apunta al problema més general de l'alteració que el [[subjecte |subjecte]] (que coneix) introdueix en l'objecte (conegut; [[Recurs:cita Heisenberg 2| | + | Per a Heisenberg, la indeterminació no és deguda a la imprecisió de l'experimentació, sinó que és un límit propi el coneixement del món subatòmic, que apunta al problema més general de l'alteració que el [[subjecte |subjecte]] (que coneix) introdueix en l'objecte (conegut; [[Recurs:cita Heisenberg 2|vegeu la citació]]). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=heisenbe.gif | |Imatge=heisenbe.gif | ||
Revisió de 20:04, 9 ago 2017
Avís: El títol a mostrar «Werner Karl Heisenberg» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Heisenberg, Werner Karl».
Físic alemany, nascut a Munic. Va treballar primer amb Max Born, a Gotinga, i després amb Niels Bohr, a Copenhage. En 1932 va obtenir el Premi Nobel de física pels seus treballs sobre mecànica quàntica, que li han valgut ser considerat un dels físics més importants del segle. La seva projecció en filosofia ve de l'anomenat principi d'indeterminació, o principi d'incertesa, que afirma que és impossible conèixer de forma absoluta la posició i el moviment o impuls d'una partícula física elemental. Corol·lari d'aquest principi és que la intervenció de l'experimentador altera l'experiment i que el coneixement en l'esfera subatòmica és de caràcter estadístic, probabilístic i no determinista.
Per a Heisenberg, la indeterminació no és deguda a la imprecisió de l'experimentació, sinó que és un límit propi el coneixement del món subatòmic, que apunta al problema més general de l'alteració que el subjecte (que coneix) introdueix en l'objecte (conegut; vegeu la citació).