Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Fedó»

De Wikisofia

Línia 15: Línia 15:
  
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
|Imatge=elis.greece.jpd
+
|Imatge=Elis-greece.jpg
 
}}
 
}}
 
{{So}}
 
{{So}}

Revisió del 02:10, 26 feb 2020



Elis-greece.jpg

Φαίδων

Filòsof grec, conegut per aparèixer com un dels personatges en el diàleg de Plató que porta el seu nom. Va néixer a Elis (en el Peloponès) i va ser fet presoner quan va caure la seva ciutat natal, llavors, a causa de la seva bellesa va ser comprat per un comerciant d'esclaus atenenc, que el volia comprar com a amant. A instàncies de Sòcrates, amb qui s'havia posat en contacte, va ser rescatat per Alcibíades o per Critó. Es va instal·lar a Atenes, va romandre com a deixeble de Sòcrates, i va ser un dels deixebles que van assistir a la seva mort (juntament amb Critó, Euclides de Mègara i uns altres). A la mort del mestre es va refugiar juntament amb diversos socràtics (entre ells, Plató) a Mègara i, posteriorment, va fundar a la seva ciutat natal l'anomenada escola socràtica d'Elis.

Les seves tesis, poc originals, eren semblades a les de l'escola megàrica però amb més insistència en les qüestions pràctiques morals i cíviques. Segons Diògenes Laerci, se li van atribuir diversos diàlegs (veg. text), encara que sembla provat que solament els titulats Zòpir i Simó, que s'han perdut, són seus. En el Zòpir va desenvolupar tesi fisiognòmiques, però no deterministes, ja que afirmava que, encara que els caràcters fonamentals de la personalitat es podrien predir pels trets facials, l'autèntica personalitat pot transcendir les orientacions d'aquest caràcter, determinat pels trets físics, si s'ha modelat pel logos. A la seva mort el va succeir Plistà d'Elis. Posteriorment, Menedem, que procedia de l'escola megàrica d'Estilpó, va traslladar l'escola d'Elis a Eretria. Allí, juntament amb Asclepíades de Fliunt, va reconvertir l'escola elètico-eretríaca en una prolongació de l'escola megàrica.

Description=Mort de Sòcrates (1787), oli de Jacques-Louis David


Vegeu Fedó, per Diògenes Laerci.