Egidio Romano
De Wikisofia
La revisió el 10:02, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Egidio Romano }} <small>(Gil de Roma)</small> Filòsof i teòleg italià, nascut a Roma, conegut també com Gil de Roma. Va pertànye...».)
Avís: El títol a mostrar «Egidio Romano» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Egidi Romà». (Gil de Roma)
Filòsof i teòleg italià, nascut a Roma, conegut també com Gil de Roma. Va pertànyer a l'ordre dels ermitans de sant Agustí, va ensenyar a la universitat de París, de 1285 a 1291, i en 1295 va ser nomenat arquebisbe de Bourges. Escolàstic de tendència aristotèlica i tomista, va sostenir la distinció real entre essència i existència, i un realisme moderat en el problema dels universals, afirmant que les coses són, d'una banda, intrínsecament singulars i, per l'altre, extrínsecament universals, això és, per «denominació extrínseca». Va mantenir, a més, una certa postura antifilosófica -dins de la controvèrsia general medieval de les relacions entre fe i raó-, testificada per una obra amb el títol de D'erroribus philosophorum [Sobre els errors dels filòsofs].
En la disputa entre el poder del papa i el de l'emperador, sorgida entre Bonifacio VIII i Felipe el Bell, al començament del s. XIV, Egidio Romano pren la defensa del poder papal amb De potestate ecclesiastica sive de summi pontificis potestate (1301) [El poder eclesiàstic o el poder del summe pontífex], obra que serveix de fonament teòric per a la butlla pontifícia Unam Sanctam,que subordinava el poder temporal de l'emperador al del papa.