Diferència entre revisions de la pàgina «Egidi Romà»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Egidio Romano }} <small>(Gil de Roma)</small> Filòsof i teòleg italià, nascut a Roma, conegut també com Gil de Roma. Va pertànye...».) |
m (Text de reemplaçament - "Egidio Romano" a "Egidi Romà") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
| − | |Nom= | + | |Nom=Egidi Romà |
}} | }} | ||
<small>(Gil de Roma)</small> | <small>(Gil de Roma)</small> | ||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
Filòsof i teòleg italià, nascut a Roma, conegut també com Gil de Roma. Va pertànyer a l'ordre dels ermitans de sant Agustí, va ensenyar a la universitat de París, de 1285 a 1291, i en 1295 va ser nomenat arquebisbe de Bourges. [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstic]] de tendència aristotèlica i [[tomisme|tomista]], va sostenir la distinció real entre [[essència |essència i existència]], i un [[realisme|realisme]] moderat en el [[universals, disputa dels|problema dels universals]], afirmant que les coses són, d'una banda, intrínsecament singulars i, per l'altre, extrínsecament universals, això és, per «denominació extrínseca». Va mantenir, a més, una certa postura antifilosófica -dins de la controvèrsia general medieval de les relacions entre fe i raó-, testificada per una obra amb el títol de ''D'erroribus philosophorum ''[Sobre els errors dels filòsofs]. | Filòsof i teòleg italià, nascut a Roma, conegut també com Gil de Roma. Va pertànyer a l'ordre dels ermitans de sant Agustí, va ensenyar a la universitat de París, de 1285 a 1291, i en 1295 va ser nomenat arquebisbe de Bourges. [[escolàstica, escolasticisme|Escolàstic]] de tendència aristotèlica i [[tomisme|tomista]], va sostenir la distinció real entre [[essència |essència i existència]], i un [[realisme|realisme]] moderat en el [[universals, disputa dels|problema dels universals]], afirmant que les coses són, d'una banda, intrínsecament singulars i, per l'altre, extrínsecament universals, això és, per «denominació extrínseca». Va mantenir, a més, una certa postura antifilosófica -dins de la controvèrsia general medieval de les relacions entre fe i raó-, testificada per una obra amb el títol de ''D'erroribus philosophorum ''[Sobre els errors dels filòsofs]. | ||
| − | En la disputa entre el poder del papa i el de l'emperador, sorgida entre Bonifacio VIII i Felipe el Bell, al començament del s. XIV, | + | En la disputa entre el poder del papa i el de l'emperador, sorgida entre Bonifacio VIII i Felipe el Bell, al començament del s. XIV, Egidi Romà pren la defensa del poder papal amb ''De potestate ecclesiastica sive de summi pontificis potestate'' (1301) [El poder eclesiàstic o el poder del summe pontífex], obra que serveix de fonament teòric per a la butlla pontifícia ''Unam Sanctam'',que subordinava el poder temporal de l'emperador al del papa. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Egidioromano.jpg | |Imatge=Egidioromano.jpg | ||
Revisió del 13:40, 14 abr 2015
(Gil de Roma)
Filòsof i teòleg italià, nascut a Roma, conegut també com Gil de Roma. Va pertànyer a l'ordre dels ermitans de sant Agustí, va ensenyar a la universitat de París, de 1285 a 1291, i en 1295 va ser nomenat arquebisbe de Bourges. Escolàstic de tendència aristotèlica i tomista, va sostenir la distinció real entre essència i existència, i un realisme moderat en el problema dels universals, afirmant que les coses són, d'una banda, intrínsecament singulars i, per l'altre, extrínsecament universals, això és, per «denominació extrínseca». Va mantenir, a més, una certa postura antifilosófica -dins de la controvèrsia general medieval de les relacions entre fe i raó-, testificada per una obra amb el títol de D'erroribus philosophorum [Sobre els errors dels filòsofs].
En la disputa entre el poder del papa i el de l'emperador, sorgida entre Bonifacio VIII i Felipe el Bell, al començament del s. XIV, Egidi Romà pren la defensa del poder papal amb De potestate ecclesiastica sive de summi pontificis potestate (1301) [El poder eclesiàstic o el poder del summe pontífex], obra que serveix de fonament teòric per a la butlla pontifícia Unam Sanctam,que subordinava el poder temporal de l'emperador al del papa.