Johannes Eckhart

Filòsof i místic alemany, nascut a Hochheim, prop de Gotha, en Turingia. Va pertànyer a l'ordre dels dominics, va estudiar probablement amb Albert Magne, en Colònia, i va ensenyar a París. És un dels principals representants del moviment místic que, en el s. XIV, s'oposa a la filosofia especulativa. Malgrat pertànyer a una ordre religiosa en la qual dominava l'aristotelisme, manifesta influències del neoplatonisme de Procle, Agustí d'Hipona, Dionís l'Areopagita i Joan Scoto Eriúgena. Algunes de les seves afirmacions (28) van ser condemnades pel papa Joan XXII com heréticas, en 1329, però és considerat l'iniciador de la mística i fins a de la filosofia alemanyes, i va exercir una enorme influència en tot el pensament místic medieval

Sosté la impossibilitat d'arribar a conèixer a Déu per mitjà de la raó humana i usa expressions preses de l'anomenada teologia negativa -antecedent de la docta ignorantia- algunes de les quals van anar objecte de l'esmentada condemna: «Déu ni és bo ni millor ni òptim». La mística és l'única via d'accés a Déu.

Seguidors del seu misticisme especulatiu són Johannes Tauler, Henricus Suso i Joan Ruysbroeck.

Obres: La seva obra de major importància és Opus tripartitum. Traduccions castellanes:Tractats i sermons, trad. d'I.M. de Brugger, Barcelona 1983, Obres escollides, trad. de V. García, Barcelona 1988.