Diferència entre revisions de la pàgina «Eckhart, Johannes»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Escot Eríugena (o Erígena), Joan" a "Escot Eriúgena (o Erígena), Joan ") |
m (Text de reemplaçament - "heréticas" a "herètiques") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
}} | }} | ||
Filòsof i místic alemany, nascut a Hochheim, prop de Gotha, en Turingia. Va pertànyer a l'ordre dels dominics, va estudiar probablement amb [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]], en Colònia, i va ensenyar a París. És un dels principals representants del moviment místic que, en el s. XIV, s'oposa a la filosofia especulativa. Malgrat pertànyer a una ordre religiosa en la qual dominava l'[[aristotelisme|aristotelisme]], manifesta influències del [[neoplatonisme|neoplatonisme]] de [[Autor:Procle|Procle]], [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], [[Autor:Pseudo-Dionís |Dionís l'Areopagita]] i [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan | Filòsof i místic alemany, nascut a Hochheim, prop de Gotha, en Turingia. Va pertànyer a l'ordre dels dominics, va estudiar probablement amb [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]], en Colònia, i va ensenyar a París. És un dels principals representants del moviment místic que, en el s. XIV, s'oposa a la filosofia especulativa. Malgrat pertànyer a una ordre religiosa en la qual dominava l'[[aristotelisme|aristotelisme]], manifesta influències del [[neoplatonisme|neoplatonisme]] de [[Autor:Procle|Procle]], [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], [[Autor:Pseudo-Dionís |Dionís l'Areopagita]] i [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan | ||
| − | |Joan Scoto Eriúgena]]. Algunes de les seves afirmacions (28) van ser condemnades pel papa Joan XXII com | + | |Joan Scoto Eriúgena]]. Algunes de les seves afirmacions (28) van ser condemnades pel papa Joan XXII com herètiques, en 1329, però és considerat l'iniciador de la [[mística|mística]] i fins a de la filosofia alemanyes, i va exercir una enorme influència en tot el pensament místic medieval |
Sosté la impossibilitat d'arribar a conèixer a Déu per mitjà de la raó humana i usa expressions preses de l'anomenada [[teologia negativa|teologia negativa]] -antecedent de la [[docta ignorantia|''docta ignorantia'']]- algunes de les quals van anar objecte de l'esmentada condemna: «Déu ni és bo ni millor ni òptim». La mística és l'única via d'accés a Déu. | Sosté la impossibilitat d'arribar a conèixer a Déu per mitjà de la raó humana i usa expressions preses de l'anomenada [[teologia negativa|teologia negativa]] -antecedent de la [[docta ignorantia|''docta ignorantia'']]- algunes de les quals van anar objecte de l'esmentada condemna: «Déu ni és bo ni millor ni òptim». La mística és l'única via d'accés a Déu. | ||
Revisió del 21:50, 23 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Johannes Eckhart» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Eckhart, Johannes».
Filòsof i místic alemany, nascut a Hochheim, prop de Gotha, en Turingia. Va pertànyer a l'ordre dels dominics, va estudiar probablement amb Albert Magne, en Colònia, i va ensenyar a París. És un dels principals representants del moviment místic que, en el s. XIV, s'oposa a la filosofia especulativa. Malgrat pertànyer a una ordre religiosa en la qual dominava l'aristotelisme, manifesta influències del neoplatonisme de Procle, Agustí d'Hipona, Dionís l'Areopagita i [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan |Joan Scoto Eriúgena]]. Algunes de les seves afirmacions (28) van ser condemnades pel papa Joan XXII com herètiques, en 1329, però és considerat l'iniciador de la mística i fins a de la filosofia alemanyes, i va exercir una enorme influència en tot el pensament místic medieval
Sosté la impossibilitat d'arribar a conèixer a Déu per mitjà de la raó humana i usa expressions preses de l'anomenada teologia negativa -antecedent de la docta ignorantia- algunes de les quals van anar objecte de l'esmentada condemna: «Déu ni és bo ni millor ni òptim». La mística és l'única via d'accés a Déu.
Seguidors del seu misticisme especulatiu són Johannes Tauler, Henricus Suso i Joan Ruysbroeck.
Obres: La seva obra de major importància és Opus tripartitum. Traduccions castellanes:Tractats i sermons, trad. d'I.M. de Brugger, Barcelona 1983, Obres escollides, trad. de V. García, Barcelona 1988.