Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Crusius, Christian August»

De Wikisofia

m (bot: -sustentar +sostenir)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Crusius
 
|Cognom=Crusius
 
}}
 
}}
Filòsof alemany. Va néixer a Jena i va morir en Leipzig. Va ser deixeble d'Hoffmann i professor a la Universitat de Leipzig. També ensenyo teologia en Meissen. Va destacar com a oponent de les tesis de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] i de [[Autor:Wolff, Christian|Wolff]]. En el seu ''Esquema de les veritats de raó necessàries, quan contraposades a les contingents ''(1745), va atacar l'[[optimisme|optimisme]] i el [[determinisme|determinisme]]. Contra el primer, va criticar la teoria leibniziana del millor dels [[mons possibles|mons possibles]] i el [[raó suficient, principi de|principi de raó suficient]]; contra el segon, va atacar la concepció wolffiana segons la qual el món està dominat per un ordre necessari. Així mateix va combatre la doctrina de la [[harmonia preestablerta|harmonia preestablerta]] i va afirmar que el principi de raó suficient desemboca necessàriament en el determinisme, la qual cosa està manifestament en contra de l'experiència de l'existència de la [[llibertat|llibertat]]. En lloc del principi leibnizià va proposar un altre, que va formular de la manera següent: «''el que no pot ser pensat és fals; el que no pot ser pensat com a fals és veritable''». Al seu torn, aquest principi origina els tres principis següents: a) el ''principium contradictionis,'' b) el ''principium inseparabilium'' i c) el ''principium inconiugibilium''. Va sostenir també una fonamentació teològica de  l'[[ètica|ètica]]. Al final de la seva vida va ser accentuant-se la seva concepció [[pietisme|pietista]].
+
Filòsof alemany. Va néixer a Jena i va morir a Leipzig. Va ser deixeble de Hoffmann i professor a la Universitat de Leipzig. També ensenyo teologia en Meissen. Va destacar com a oponent de les tesis de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] i de [[Autor:Wolff, Christian|Wolff]]. En el seu ''Esquema de les veritats de raó necessàries, com a contraposades a les contingents ''(1745), va atacar l'[[optimisme|optimisme]] i el [[determinisme|determinisme]]. Contra el primer, va criticar la teoria leibniziana del millor dels [[mons possibles|mons possibles]] i el [[raó suficient, principi de|principi de raó suficient]]; contra el segon, va atacar la concepció wolffiana segons la qual el món està dominat per un ordre necessari. Així mateix va combatre la doctrina de l'[[harmonia preestablerta|harmonia preestablerta]] i va afirmar que el principi de raó suficient desemboca necessàriament en el determinisme, la qual cosa està manifestament en contra de l'experiència de l'existència de la [[llibertat|llibertat]]. En lloc del principi leibnizià va proposar un altre, que va formular de la manera següent: «''el que no pot ser pensat és fals; el que no pot ser pensat com a fals és veritable''». Al seu torn, aquest principi origina els tres principis següents: a) el ''principium contradictionis,'' b) el ''principium inseparabilium'' i c) el ''principium inconiugibilium''. Va sostenir també una fonamentació teològica de  l'[[ètica|ètica]]. Al final de la seva vida va ser accentuant-se la seva concepció [[pietisme|pietista]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=CrusiusWC.jpg
 
|Imatge=CrusiusWC.jpg

Revisió de 15:34, 13 juny 2018

CrusiusWC.jpg

Avís: El títol a mostrar «Christian August Crusius» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Crusius, Christian August».

Filòsof alemany. Va néixer a Jena i va morir a Leipzig. Va ser deixeble de Hoffmann i professor a la Universitat de Leipzig. També ensenyo teologia en Meissen. Va destacar com a oponent de les tesis de Leibniz i de Wolff. En el seu Esquema de les veritats de raó necessàries, com a contraposades a les contingents (1745), va atacar l'optimisme i el determinisme. Contra el primer, va criticar la teoria leibniziana del millor dels mons possibles i el principi de raó suficient; contra el segon, va atacar la concepció wolffiana segons la qual el món està dominat per un ordre necessari. Així mateix va combatre la doctrina de l'harmonia preestablerta i va afirmar que el principi de raó suficient desemboca necessàriament en el determinisme, la qual cosa està manifestament en contra de l'experiència de l'existència de la llibertat. En lloc del principi leibnizià va proposar un altre, que va formular de la manera següent: «el que no pot ser pensat és fals; el que no pot ser pensat com a fals és veritable». Al seu torn, aquest principi origina els tres principis següents: a) el principium contradictionis, b) el principium inseparabilium i c) el principium inconiugibilium. Va sostenir també una fonamentació teològica de l'ètica. Al final de la seva vida va ser accentuant-se la seva concepció pietista.