Diferència entre revisions de la pàgina «Cremonini, Cesare»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Cessés Cremonini" a "Cesare Cremonini") |
m (bot: - arella|Zabarella]], això és, + arella|Zabarella]], és a dir,) |
||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Cremonini | |Cognom=Cremonini | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof i científic italià, nascut a Cento, Ferrara. Membre de | + | Filòsof i científic italià, nascut a Cento, Ferrara. Membre de l'[[Pàdua, escola de|escola de Pàdua]], va comentar algunes de les obres de l'[[Autor:Aristòtil|Estagirita]] en la mateixa línia que [[Autor:Pomponazzi, Pietro|Pomponazzi]] i [[Autor:Giacomo Zabarella|Zabarella]], és a dir, segons la interpretació d'[[Autor:Alexandre d'Afrodisia|Alexandre d'Afrodisia]], i va ser així mateix col·lega i amic de [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], encara que adversari intel·lectual seu. Ell va ser qui, quan Galileu mostrava amb el telescopi l'existència dels planetes medicieus, va rebutjar mirar-los a través de l'instrument per fidelitat a la tesi de la immutabilitat dels cels, mantinguda per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil,]] que la seva física i astronomia va defensar acérrimament. |
Va sostenir, d'acord amb el seu [[naturalisme|naturalisme]] aristotèlic, una distinció neta entre [[Déu|Déu]] i el [[món|món]] postura que en aquella època va contribuir a aplanar el camí de la ciència. | Va sostenir, d'acord amb el seu [[naturalisme|naturalisme]] aristotèlic, una distinció neta entre [[Déu|Déu]] i el [[món|món]] postura que en aquella època va contribuir a aplanar el camí de la ciència. | ||
Revisió de 13:21, 4 juny 2018
Avís: El títol a mostrar «Cessés Cremonini» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Cremonini, Cesare».
Filòsof i científic italià, nascut a Cento, Ferrara. Membre de l'escola de Pàdua, va comentar algunes de les obres de l'Estagirita en la mateixa línia que Pomponazzi i Zabarella, és a dir, segons la interpretació d'Alexandre d'Afrodisia, i va ser així mateix col·lega i amic de Galileu, encara que adversari intel·lectual seu. Ell va ser qui, quan Galileu mostrava amb el telescopi l'existència dels planetes medicieus, va rebutjar mirar-los a través de l'instrument per fidelitat a la tesi de la immutabilitat dels cels, mantinguda per Aristòtil, que la seva física i astronomia va defensar acérrimament.
Va sostenir, d'acord amb el seu naturalisme aristotèlic, una distinció neta entre Déu i el món postura que en aquella època va contribuir a aplanar el camí de la ciència.