Diferència entre revisions de la pàgina «Clarke, Samuel»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "deísta" a "deista") |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Clarke | |Cognom=Clarke | ||
}} | }} | ||
| − | Teòleg, moralista i filòsof anglès de la il·lustració anglesa, molt conegut per la polèmica epistolar que va sostenir, durant els anys 1715 i 1716, amb [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], defensant la postura de [[Autor:Newton, Isaac|Newton]] sobre un [[temps|temps]] i un [[espai|espai]] absoluts. Va prendre també parteix en les discussions religioses de la seva època, desencadenades sobretot per l'obra ''Cristianisme sense misteris'', del [[deisme|deista]] | + | Teòleg, moralista i filòsof anglès de la il·lustració anglesa, molt conegut per la polèmica epistolar que va sostenir, durant els anys 1715 i 1716, amb [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], defensant la postura de [[Autor:Newton, Isaac|Newton]] sobre un [[temps|temps]] i un [[espai|espai]] absoluts. Va prendre també parteix en les discussions religioses de la seva època, desencadenades sobretot per l'obra ''Cristianisme sense misteris'', del [[deisme|deista]] John Toland, sostenint (en ''Discurs sobre l'ésser i els atributs de Déu'',1705) que és possible conèixer i demostrar, mitjançant la raó natural i utilitzant sil·logismes, la [[Déu, proves de l'existència de|existència de Déu]]. Les cartes de la polèmica Clarke/Leibniz van ser publicades per Clarke després de morir Leibniz. La polèmica es va iniciar en ocasió d'afirmar Leibniz, en una carta a la princesa Carolina de Gal·les, que la física de Newton era responsable parcial del declivi de la religió natural a Anglaterra. |
Veure [[polèmica Leibniz-Clarke|polèmica entre Leibniz i Clarke]]. | Veure [[polèmica Leibniz-Clarke|polèmica entre Leibniz i Clarke]]. | ||
Revisió del 21:59, 21 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Samuel Clarke» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Clarke, Samuel».
Teòleg, moralista i filòsof anglès de la il·lustració anglesa, molt conegut per la polèmica epistolar que va sostenir, durant els anys 1715 i 1716, amb Leibniz, defensant la postura de Newton sobre un temps i un espai absoluts. Va prendre també parteix en les discussions religioses de la seva època, desencadenades sobretot per l'obra Cristianisme sense misteris, del deista John Toland, sostenint (en Discurs sobre l'ésser i els atributs de Déu,1705) que és possible conèixer i demostrar, mitjançant la raó natural i utilitzant sil·logismes, la existència de Déu. Les cartes de la polèmica Clarke/Leibniz van ser publicades per Clarke després de morir Leibniz. La polèmica es va iniciar en ocasió d'afirmar Leibniz, en una carta a la princesa Carolina de Gal·les, que la física de Newton era responsable parcial del declivi de la religió natural a Anglaterra.
Veure polèmica entre Leibniz i Clarke.