Diferència entre revisions de la pàgina «Cassiodor»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Teodorico" a "Teodoric") |
m (bot: -l'Edat Mitjana +l'edat mitjana) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<small>(pròpiament Flavius Magnus Aurelius, anomenat ''Cassiodorus'')</small> | <small>(pròpiament Flavius Magnus Aurelius, anomenat ''Cassiodorus'')</small> | ||
| − | Va néixer a Squillace, Calàbria; amic i deixeble de [[Autor:Boeci|Boeci]], i també com ell ministre de Teodoric, es va retirar finalment a un monestir de Vivarium, fundat per ell mateix. Igual que Boeci, és un dels últims exponents de la civilització antiga a les portes de l' | + | Va néixer a Squillace, Calàbria; amic i deixeble de [[Autor:Boeci|Boeci]], i també com ell ministre de Teodoric, es va retirar finalment a un monestir de Vivarium, fundat per ell mateix. Igual que Boeci, és un dels últims exponents de la civilització antiga a les portes de l'edat mitjana, i comparteix amb ell el títol de «salvador de la civilització occidental». Les seves obres són bàsicament compilacions enciclopèdiques, anomenades ''Institucions'', en les quals distingeix les [[arts liberals|arts liberals]] en [[trivium |''trivium i quadrivium'']]. Es diu que va introduir entre els monjos el costum del treball intel·lectual, afegit al manual i als resos, inculcant-los la còpia de manuscrits antics, la traducció d'obres del grec i la compilació d'escrits. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Cassiodor.jpg | |Imatge=Cassiodor.jpg | ||
Revisió del 09:49, 16 set 2017
(pròpiament Flavius Magnus Aurelius, anomenat Cassiodorus)
Va néixer a Squillace, Calàbria; amic i deixeble de Boeci, i també com ell ministre de Teodoric, es va retirar finalment a un monestir de Vivarium, fundat per ell mateix. Igual que Boeci, és un dels últims exponents de la civilització antiga a les portes de l'edat mitjana, i comparteix amb ell el títol de «salvador de la civilització occidental». Les seves obres són bàsicament compilacions enciclopèdiques, anomenades Institucions, en les quals distingeix les arts liberals en trivium i quadrivium. Es diu que va introduir entre els monjos el costum del treball intel·lectual, afegit al manual i als resos, inculcant-los la còpia de manuscrits antics, la traducció d'obres del grec i la compilació d'escrits.