Diferència entre revisions de la pàgina «Buber, Martin»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[un altre, el" a "[[altre, l'") |
m (Text de reemplaçament - "Francfort" a "Frankfurt") |
||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Buber | |Cognom=Buber | ||
}} | }} | ||
| − | Pensador religiós austríac, d'orientació «existencialista». Va néixer a Viena en el si d'una família jueva i va estudiar | + | Pensador religiós austríac, d'orientació «existencialista». Va néixer a Viena en el si d'una família jueva i va estudiar a Leipzig, Zuric i Viena; va ser professor de [[religió, filosofia de la|filosofia de la religió]] en Frankfurt i, a partir de 1939, professor de sociologia de la religió a la universitat hebrea de Jerusalem i primer president de l'Acadèmia israelita de ciències i humanitats. La seva obra més important és ''Jo i tu'' (1922),en la qual construeix una teoria general del [[diàleg|diàleg]]. La situació de «diàleg» en què essencialment consisteix la religió, la constitueix Buber en la categoria fonamental de la seva «filosofia dialògica». De les tradicions místiques populars mongetes d'Europa oriental (''hasidisme''), pren la idea d'un Tu [[transcendència|transcendent]] amb qui l'home ha d'establir, en contra dels supòsits de la religió jueva tradicional, una relació de diàleg. S'originen així conceptes fonamentals (o «paraules primordials»): ''Jo-Això, Jo-Tu,'' parelles de paraules que remeten d'un [[subjecte |subjecte]] als objectes, d'un subjecte a un subjecte i a un [[altre, l'|Altre]]. L'home necessita tots dos tipus de relació: amb els objectes i amb els subjectes, però la relació veritable no és la que ''cosifica'', i fa dels altres un això, sinó la que s'estableix amb el tu personal, la forma perfecta del qual és el Tu etern, que mai es converteix en Això; relació oberta, imprevisible i plena de riscos. D'aquí sorgeix la reciprocitat, i d'aquesta la consciència de [[si mateix|si mateix]], l'imperatiu ètic de superar els falsos diàlegs fins a la reciprocitat més autèntica que és l'[[amor|amor]]. Autor molt prolífic, moltes de les seves idees van influir en la teologia moderna i van passar al [[personalisme|personalisme]] cristià. Va ser, a més, un conseqüent defensor del diàleg amb la cultura àrab. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Martin_Buber.jpg | |Imatge=Martin_Buber.jpg | ||
| Línia 56: | Línia 56: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Frankfurt |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} | ||
| Línia 86: | Línia 86: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Zuric |
|Incert=Si | |Incert=Si | ||
}} | }} | ||
Revisió de 14:56, 27 oct 2018
Avís: El títol a mostrar «Martin Buber» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Buber, Martin».
Pensador religiós austríac, d'orientació «existencialista». Va néixer a Viena en el si d'una família jueva i va estudiar a Leipzig, Zuric i Viena; va ser professor de filosofia de la religió en Frankfurt i, a partir de 1939, professor de sociologia de la religió a la universitat hebrea de Jerusalem i primer president de l'Acadèmia israelita de ciències i humanitats. La seva obra més important és Jo i tu (1922),en la qual construeix una teoria general del diàleg. La situació de «diàleg» en què essencialment consisteix la religió, la constitueix Buber en la categoria fonamental de la seva «filosofia dialògica». De les tradicions místiques populars mongetes d'Europa oriental (hasidisme), pren la idea d'un Tu transcendent amb qui l'home ha d'establir, en contra dels supòsits de la religió jueva tradicional, una relació de diàleg. S'originen així conceptes fonamentals (o «paraules primordials»): Jo-Això, Jo-Tu, parelles de paraules que remeten d'un subjecte als objectes, d'un subjecte a un subjecte i a un Altre. L'home necessita tots dos tipus de relació: amb els objectes i amb els subjectes, però la relació veritable no és la que cosifica, i fa dels altres un això, sinó la que s'estableix amb el tu personal, la forma perfecta del qual és el Tu etern, que mai es converteix en Això; relació oberta, imprevisible i plena de riscos. D'aquí sorgeix la reciprocitat, i d'aquesta la consciència de si mateix, l'imperatiu ètic de superar els falsos diàlegs fins a la reciprocitat més autèntica que és l'amor. Autor molt prolífic, moltes de les seves idees van influir en la teologia moderna i van passar al personalisme cristià. Va ser, a més, un conseqüent defensor del diàleg amb la cultura àrab.