Georg Boole

Matemàtic i lògic anglès, nascut a Lincoln, fill de pare sabater d'ofici, però aficionat a les matemàtiques i a les ciències. No podent accedir a l'ensenyament superior, es va guanyar la vida fent classes particulars ja als setze anys; les lectures van suplir, no obstant això, la seva falta de formació acadèmica. Després de donar-se a conèixer amb articles sobre matemàtiques publicats en revistes i ser premiat per un d'ells per la Royal Society, escriu L'anàlisi matemàtica de la lògica (1847), i en 1849 marxa a Irlanda, contractat com a professor de matemàtiques pel Queen's College, de Cork. Aquesta obra breu de 82 pàgines assenyala la fundació de la lògica com un àlgebra de classes, l'anomenada lògica booleana, o àlgebra de Boole, i, la seva Investigació sobre les lleis del pensament (1854), o simplement, Les lleis del pensament, obra per la qual mereix el títol de «pare de la lògica moderna», reelabora i completa aquestes idees i les aplica a la teoria de la probabilitat.

Les «lleis del pensament» són, en opinió de Boole, la lògica d'ordre superior de la qual depenen tant la lògica de classes com l'àlgebra. Cap al final de la seva vida es va mostrar insatisfet d'aquestes obres fonamentals i va planejar, sense portar-ho a la pràctica, un nou enfocament d'aquestes lleis generals del pensament.