Diferència entre revisions de la pàgina «Bonald, Louis-Gabriel-Ambroise, vescomte de»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "fideísmo" a "fideisme") |
m (Text de reemplaçament - "Hugo Vaig felicitar" a "Hugues Felicité") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof francès, nascut a Li Monna, prop de Milhau, en Rouergue, un dels més acérrimos defensors, juntament amb [[Autor:Maistre, Joseph de|Joseph de Maistre]] i [[Autor:Lamennais, | + | Filòsof francès, nascut a Li Monna, prop de Milhau, en Rouergue, un dels més acérrimos defensors, juntament amb [[Autor:Maistre, Joseph de|Joseph de Maistre]] i [[Autor:Lamennais, Hugues Felicité|Hugues Félicité Robert de Lamennais]], del [[tradicionalisme|tradicionalisme]], també anomenat «ultramontanisme», una de les més notables corrents d'irracionalisme del s. XIX, juntament amb el [[fideisme]]. |
Mantenia, com Maistre, que no importa la [[raó|raó]] de l'[[individu|individu]] sinó només la col·lectiva, això és, aquella que resideix en la [[tradició|tradició]]. Va sostenir també la curiosa teoria que tant el pensament com el [[llenguatge|llenguatge]] són innats, és a dir, donats per Déu a l'home, qui amb ells va donar també a la humanitat un conjunt de veritats (revelació) que s'han transmès fins a nosaltres per [[tradició|tradició]]. | Mantenia, com Maistre, que no importa la [[raó|raó]] de l'[[individu|individu]] sinó només la col·lectiva, això és, aquella que resideix en la [[tradició|tradició]]. Va sostenir també la curiosa teoria que tant el pensament com el [[llenguatge|llenguatge]] són innats, és a dir, donats per Déu a l'home, qui amb ells va donar també a la humanitat un conjunt de veritats (revelació) que s'han transmès fins a nosaltres per [[tradició|tradició]]. | ||
Revisió del 23:30, 5 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Louis-Gabriel-Ambroise, vescomte de Bonald» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bonald, Louis-Gabriel-Ambroise, vescomte de».
Filòsof francès, nascut a Li Monna, prop de Milhau, en Rouergue, un dels més acérrimos defensors, juntament amb Joseph de Maistre i Hugues Félicité Robert de Lamennais, del tradicionalisme, també anomenat «ultramontanisme», una de les més notables corrents d'irracionalisme del s. XIX, juntament amb el fideisme.
Mantenia, com Maistre, que no importa la raó de l'individu sinó només la col·lectiva, això és, aquella que resideix en la tradició. Va sostenir també la curiosa teoria que tant el pensament com el llenguatge són innats, és a dir, donats per Déu a l'home, qui amb ells va donar també a la humanitat un conjunt de veritats (revelació) que s'han transmès fins a nosaltres per tradició.