Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Boltzmann, Ludwig»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +veg. text)
m (bot: - que ho fa + que el fa)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Boltzmann
 
|Cognom=Boltzmann
 
}}
 
}}
Físic i filòsof austríac, professor de física i matemàtica en Graz, Munic i Viena. Va conrear preferentment la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]], que va harmonitzar amb la física. Va criticar amb duresa el que ell va creure que eren idees vagues i absurdes, i fins a boges, dels filòsofs merament especulatius, per no haver anat més fins al fons de la veritat, i als físics de la seva època, als quals va acusar de no fer més que una física experimental. Va defensar el caràcter [[hipòtesi|hipotètic]] del [[coneixement científic|coneixement científic]], que ho fa obert i provisional, enfront de suposades [[teoria científica|teories científiques]] acabades, defensades per racionalistes i empiristes. Aquest caràcter hipotètic exigeix, com a adequat, un mètode deductiu de fonamentació i suggereix la crítica com a objectiu fonamental de la ciència: idees en les quals precedeix a [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]]. Va ser partidari de la física atòmica en un temps en què encara no podia confirmar-se empíricament, per la raó de considerar-la una teoria més explicativa que unes altres.
+
Físic i filòsof austríac, professor de física i matemàtica en Graz, Munic i Viena. Va conrear preferentment la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]], que va harmonitzar amb la física. Va criticar amb duresa el que ell va creure que eren idees vagues i absurdes, i fins a boges, dels filòsofs merament especulatius, per no haver anat més fins al fons de la veritat, i als físics de la seva època, als quals va acusar de no fer més que una física experimental. Va defensar el caràcter [[hipòtesi|hipotètic]] del [[coneixement científic|coneixement científic]], que el fa obert i provisional, enfront de suposades [[teoria científica|teories científiques]] acabades, defensades per racionalistes i empiristes. Aquest caràcter hipotètic exigeix, com a adequat, un mètode deductiu de fonamentació i suggereix la crítica com a objectiu fonamental de la ciència: idees en les quals precedeix a [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]]. Va ser partidari de la física atòmica en un temps en què encara no podia confirmar-se empíricament, per la raó de considerar-la una teoria més explicativa que unes altres.
  
 
Va relacionar el concepte d'entropia amb la teoria de la informació, amb una nova formulació de la segona llei d'entropia: '''S = k · log W''', on ''S'' és entropia, ''k'' la constant anomenada de Boltzmann i ''W'' el nombre de maneres probabilísticament calculades en les quals pot presentar-se un estat determinat ([[Recurs:Campbell, Jeremy: entropia i informació|veg. text]]).
 
Va relacionar el concepte d'entropia amb la teoria de la informació, amb una nova formulació de la segona llei d'entropia: '''S = k · log W''', on ''S'' és entropia, ''k'' la constant anomenada de Boltzmann i ''W'' el nombre de maneres probabilísticament calculades en les quals pot presentar-se un estat determinat ([[Recurs:Campbell, Jeremy: entropia i informació|veg. text]]).

Revisió de 14:18, 3 nov 2018

Boltzma2.gif

Avís: El títol a mostrar «Ludwig Boltzmann» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Boltzmann, Ludwig».

Físic i filòsof austríac, professor de física i matemàtica en Graz, Munic i Viena. Va conrear preferentment la filosofia de la ciència, que va harmonitzar amb la física. Va criticar amb duresa el que ell va creure que eren idees vagues i absurdes, i fins a boges, dels filòsofs merament especulatius, per no haver anat més fins al fons de la veritat, i als físics de la seva època, als quals va acusar de no fer més que una física experimental. Va defensar el caràcter hipotètic del coneixement científic, que el fa obert i provisional, enfront de suposades teories científiques acabades, defensades per racionalistes i empiristes. Aquest caràcter hipotètic exigeix, com a adequat, un mètode deductiu de fonamentació i suggereix la crítica com a objectiu fonamental de la ciència: idees en les quals precedeix a K.R. Popper. Va ser partidari de la física atòmica en un temps en què encara no podia confirmar-se empíricament, per la raó de considerar-la una teoria més explicativa que unes altres.

Va relacionar el concepte d'entropia amb la teoria de la informació, amb una nova formulació de la segona llei d'entropia: S = k · log W, on S és entropia, k la constant anomenada de Boltzmann i W el nombre de maneres probabilísticament calculades en les quals pot presentar-se un estat determinat (veg. text).