Diferència entre revisions de la pàgina «Boltzmann, Ludwig»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Ludwig |Cognom=Boltzmann }} Físic i filòsof austríac, professor de física i matemàtica en Graz, Munich i Viena. Va conrear prefere...».) |
m (bot: -Munich +Munic) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Boltzmann | |Cognom=Boltzmann | ||
}} | }} | ||
− | Físic i filòsof austríac, professor de física i matemàtica en Graz, | + | Físic i filòsof austríac, professor de física i matemàtica en Graz, Munic i Viena. Va conrear preferentment la [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]], que va harmonitzar amb la física. Va criticar amb duresa el que ell va creure que eren idees vagues i absurdes, i fins a boges, dels filòsofs merament especulatius, per no haver anat més fins al fons de la veritat, i als físics de la seva època, als quals va acusar de no fer més que una física experimental. Va defensar el caràcter [[hipòtesi|hipotètic]] del [[coneixement científic|coneixement científic]], que ho fa obert i provisional, enfront de suposades [[teoria científica|teories científiques]] acabades, defensades per racionalistes i empiristes. Aquest caràcter hipotètic exigeix, com a adequat, un mètode deductiu de fonamentació i suggereix la crítica com a objectiu fonamental de la ciència: idees en les quals precedeix a [[Autor:Popper, Karl Raimund|K.R. Popper]]. Va ser partidari de la física atòmica en un temps en què encara no podia confirmar-se empíricament, per la raó de considerar-la una teoria més explicativa que unes altres. |
Va relacionar el concepte d'entropia amb la teoria de la informació, amb una nova formulació de la segona llei d'entropia: '''S = k · log W''', on ''S'' és entropia, ''k'' la constant anomenada de Boltzmann i ''W'' el nombre de maneres probabilísticament calculades en les quals pot presentar-se un estat determinat ([[Recurs:Campbell, Jeremy: entropia i informació|veure text]]). | Va relacionar el concepte d'entropia amb la teoria de la informació, amb una nova formulació de la segona llei d'entropia: '''S = k · log W''', on ''S'' és entropia, ''k'' la constant anomenada de Boltzmann i ''W'' el nombre de maneres probabilísticament calculades en les quals pot presentar-se un estat determinat ([[Recurs:Campbell, Jeremy: entropia i informació|veure text]]). | ||
Línia 48: | Línia 48: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
− | |Lloc= | + | |Lloc=Munic |
|Incert=No | |Incert=No | ||
}} | }} |
Revisió del 16:58, 9 ago 2017
Avís: El títol a mostrar «Ludwig Boltzmann» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Boltzmann, Ludwig».
Físic i filòsof austríac, professor de física i matemàtica en Graz, Munic i Viena. Va conrear preferentment la filosofia de la ciència, que va harmonitzar amb la física. Va criticar amb duresa el que ell va creure que eren idees vagues i absurdes, i fins a boges, dels filòsofs merament especulatius, per no haver anat més fins al fons de la veritat, i als físics de la seva època, als quals va acusar de no fer més que una física experimental. Va defensar el caràcter hipotètic del coneixement científic, que ho fa obert i provisional, enfront de suposades teories científiques acabades, defensades per racionalistes i empiristes. Aquest caràcter hipotètic exigeix, com a adequat, un mètode deductiu de fonamentació i suggereix la crítica com a objectiu fonamental de la ciència: idees en les quals precedeix a K.R. Popper. Va ser partidari de la física atòmica en un temps en què encara no podia confirmar-se empíricament, per la raó de considerar-la una teoria més explicativa que unes altres.
Va relacionar el concepte d'entropia amb la teoria de la informació, amb una nova formulació de la segona llei d'entropia: S = k · log W, on S és entropia, k la constant anomenada de Boltzmann i W el nombre de maneres probabilísticament calculades en les quals pot presentar-se un estat determinat (veure text).