Diferència entre revisions de la pàgina «Bettelheim, Bruno»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Bruno |Cognom=Bettelheim }} Psiquiatre austríac, nascut a Viena (Àustria) però nacionalitzat nord-americà. Estudia psicologia i fil...».) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bettelheim | |Cognom=Bettelheim | ||
}} | }} | ||
| − | Psiquiatre austríac, nascut a Viena (Àustria) però nacionalitzat nord-americà. Estudia psicologia i filosofia a la universitat de Viena i exerceix en aquesta ciutat com [[psicoanàlisi|psicoanalista]]. En 1938, any de l'annexió d'Àustria per Alemanya, és fet presoner i passa un any en camps de concentració nazis. | + | |
| + | <small> (Viena, Austria; 28 d'agost de 1903 – Chicago, Estats Units; 13 de març de 1990)</small> | ||
| + | |||
| + | Psiquiatre i psicoanalista austríac, nascut a Viena (Àustria) però nacionalitzat nord-americà. Estudia psicologia i filosofia a la universitat de Viena i exerceix en aquesta ciutat com [[psicoanàlisi|psicoanalista]]. En 1938, any de l'annexió d'Àustria per Alemanya, és fet presoner i passa un any en camps de concentració nazis. El 1939 es trasllada als EUA i, en 1944, adopta la nacionalitat americana i ensenya a les universitats d'Illinois, Chicago i Califòrnia. | ||
| + | |||
| + | En la seva primera publicació, ''Conducta individual i col·lectiva en situacions extremes ''(1943), estudia els efectes de la propaganda nazi sobre els presoners dels camps de concentració. Les seves investigacions següents, ''Love Is Not Enough '' (1950) i ''Truants from Life '' (1955), se centren principalment en els nens amb trastorns [[emoció|emocionals]] greus i especialment autistes. En'' Dynamics of Prejudice ''[Dinàmica del prejudici] (1950), estudia els [[prejudici|prejudicis]] socials, en particular l'antisemita, i en ''The Meaning and The Usis of Enchantment: Importance of Fairy Tales ''[traduït com a ''Psicoanàlisi dels contes de fades''] (1976), la importància dels contes per a la bona socialització del nen. | ||
| + | |||
| + | Va tenir una forta incidència en la concepció de l'autisme, que Bettelheim atribuïa, en gran part, a deficiències per part de la criança dels pares. Poc a poc però, es va anar veient la manca de base científica de les seves idees i les seves concepcions psicoanalítiques es van anar desdibuixant ja a finals del S.XX. | ||
| + | |||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Bettleheim.jpg | |Imatge=Bettleheim.jpg | ||
Revisió de 19:12, 24 feb 2020
Avís: El títol a mostrar «Bruno Bettelheim» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bettelheim, Bruno».
(Viena, Austria; 28 d'agost de 1903 – Chicago, Estats Units; 13 de març de 1990)
Psiquiatre i psicoanalista austríac, nascut a Viena (Àustria) però nacionalitzat nord-americà. Estudia psicologia i filosofia a la universitat de Viena i exerceix en aquesta ciutat com psicoanalista. En 1938, any de l'annexió d'Àustria per Alemanya, és fet presoner i passa un any en camps de concentració nazis. El 1939 es trasllada als EUA i, en 1944, adopta la nacionalitat americana i ensenya a les universitats d'Illinois, Chicago i Califòrnia.
En la seva primera publicació, Conducta individual i col·lectiva en situacions extremes (1943), estudia els efectes de la propaganda nazi sobre els presoners dels camps de concentració. Les seves investigacions següents, Love Is Not Enough (1950) i Truants from Life (1955), se centren principalment en els nens amb trastorns emocionals greus i especialment autistes. En Dynamics of Prejudice [Dinàmica del prejudici] (1950), estudia els prejudicis socials, en particular l'antisemita, i en The Meaning and The Usis of Enchantment: Importance of Fairy Tales [traduït com a Psicoanàlisi dels contes de fades] (1976), la importància dels contes per a la bona socialització del nen.
Va tenir una forta incidència en la concepció de l'autisme, que Bettelheim atribuïa, en gran part, a deficiències per part de la criança dels pares. Poc a poc però, es va anar veient la manca de base científica de les seves idees i les seves concepcions psicoanalítiques es van anar desdibuixant ja a finals del S.XX.