Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Bayle, Pierre»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "herejía" a "heretgia")
m (bot: -va marxar +se'n va anar)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Bayle
 
|Cognom=Bayle
 
}}
 
}}
Filòsof, historiador i crític francès, nascut a Carla, prop de Foix (Arièja), de família protestant; va estudiar primer en un col·legi calvinista i després en un jesuïta, on es va convertir al catolicisme, per després convèncer-se de nou de la major racionabilitat del [[calvinisme|calvinisme]]. Com la llei francesa penalitzava severament als ''relapsos'' (els que requeien de nou en una primera heretgia abandonada) va marxar a Ginebra amb la intenció de completar els seus estudis. Tornat a França d'incògnit, va ser professor de filosofia en l'acadèmia protestant de Calmen i després, en 1681, va passar a Rotterdam, on moriria. Allí va adquirir certa fama amb ''Pensaments sobre el cometa'' (1682), on, en ocasió del cometa aparegut en 1681, atacava durament les supersticions i la intolerància i defensava la possibilitat d'una societat [[ateisme|atea]] i, no obstant això, [[moral|moral]]. La seva obra més coneguda, i de major envergadura, és el'' Diccionari històric-crític'' (2 vols.,1695-1697), publicat també en Rotterdam. En aquesta obra es mostra tan crític i [[escepticisme|escèptic]], que va ser immediatament condemnada tant per l'església calvinista com per la catòlica. Va tenir, no obstant això, una enorme influència en tot el s. XVIII, especialment sobre els [[Il·lustració|il·lustrats]].
+
Filòsof, historiador i crític francès, nascut a Carla, prop de Foix (Arièja), de família protestant; va estudiar primer en un col·legi calvinista i després en un jesuïta, on es va convertir al catolicisme, per després convèncer-se de nou de la major racionabilitat del [[calvinisme|calvinisme]]. Com la llei francesa penalitzava severament als ''relapsos'' (els que requeien de nou en una primera heretgia abandonada) se'n va anar a Ginebra amb la intenció de completar els seus estudis. Tornat a França d'incògnit, va ser professor de filosofia en l'acadèmia protestant de Calmen i després, en 1681, va passar a Rotterdam, on moriria. Allí va adquirir certa fama amb ''Pensaments sobre el cometa'' (1682), on, en ocasió del cometa aparegut en 1681, atacava durament les supersticions i la intolerància i defensava la possibilitat d'una societat [[ateisme|atea]] i, no obstant això, [[moral|moral]]. La seva obra més coneguda, i de major envergadura, és el'' Diccionari històric-crític'' (2 vols.,1695-1697), publicat també en Rotterdam. En aquesta obra es mostra tan crític i [[escepticisme|escèptic]], que va ser immediatament condemnada tant per l'església calvinista com per la catòlica. Va tenir, no obstant això, una enorme influència en tot el s. XVIII, especialment sobre els [[Il·lustració|il·lustrats]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Bayle.png
 
|Imatge=Bayle.png

Revisió de 22:48, 17 oct 2017

Bayle.png

Avís: El títol a mostrar «Pierre Bayle» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bayle, Pierre».

Filòsof, historiador i crític francès, nascut a Carla, prop de Foix (Arièja), de família protestant; va estudiar primer en un col·legi calvinista i després en un jesuïta, on es va convertir al catolicisme, per després convèncer-se de nou de la major racionabilitat del calvinisme. Com la llei francesa penalitzava severament als relapsos (els que requeien de nou en una primera heretgia abandonada) se'n va anar a Ginebra amb la intenció de completar els seus estudis. Tornat a França d'incògnit, va ser professor de filosofia en l'acadèmia protestant de Calmen i després, en 1681, va passar a Rotterdam, on moriria. Allí va adquirir certa fama amb Pensaments sobre el cometa (1682), on, en ocasió del cometa aparegut en 1681, atacava durament les supersticions i la intolerància i defensava la possibilitat d'una societat atea i, no obstant això, moral. La seva obra més coneguda, i de major envergadura, és el Diccionari històric-crític (2 vols.,1695-1697), publicat també en Rotterdam. En aquesta obra es mostra tan crític i escèptic, que va ser immediatament condemnada tant per l'església calvinista com per la catòlica. Va tenir, no obstant això, una enorme influència en tot el s. XVIII, especialment sobre els il·lustrats.