Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Ayer, Alfred Jules»

De Wikisofia

m (bot: - 1935, als 26 anys d'edat, + 1935, a 26 anys,)
m (bot: - tant, de [[judicis + tant, d'[[judicis)
 
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof britànic, típic representant del [[positivisme lògic|positivisme lògic]] i introductor del mateix al món de parla anglesa. Va néixer a Londres el 29 d'octubre de 1910 i va estudiar a Eton i Oxford. Després de graduar-se, va passar un temps a Viena, interessant-se per les teories del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]]. Va servir, durant la Segona Guerra mundial com a agregat en l'ambaixada britànica a París i, en acabar la guerra, en 1945, es va reincorporar com a professor a la universitat d'Oxford, per a passar després, de 1946 a 1959, a la de Londres i, novament, de 1959-1978, a Oxford com a professor de lògica. Va morir a Londres el 27 de juny de 1989.
 
Filòsof britànic, típic representant del [[positivisme lògic|positivisme lògic]] i introductor del mateix al món de parla anglesa. Va néixer a Londres el 29 d'octubre de 1910 i va estudiar a Eton i Oxford. Després de graduar-se, va passar un temps a Viena, interessant-se per les teories del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]]. Va servir, durant la Segona Guerra mundial com a agregat en l'ambaixada britànica a París i, en acabar la guerra, en 1945, es va reincorporar com a professor a la universitat d'Oxford, per a passar després, de 1946 a 1959, a la de Londres i, novament, de 1959-1978, a Oxford com a professor de lògica. Va morir a Londres el 27 de juny de 1989.
  
La seva primera obra, publicada a la seva tornada de Viena, en 1935, a 26 anys, ''Llenguatge, veritat i lògica'', és una obra clàssica d'[[filosofia analítica|anàlisi filosòfica]] alhora que manifest del positivisme lògic anglosaxó. Reafirmant els punts doctrinals del Cercle de Viena, i mantenint-se fidel a l'[[empirisme|empirisme]] de [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] i [[Autor:Hume, David|Hume]] i a l'anàlisi filosòfica de [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] i [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]], defensa en ella el [[verificació|principi de verificació]] neopositivista, primer en un sentit rigorós ([[Recurs:Ayer: el principi de verificació (I)|veg. text]]) i, després, en una segona edició del llibre, en un sentit més elaborat i ampli (veg. [[Recurs:Ayer: el principi de verificació (II)|text 1]] , [[Recurs:Ayer: la verificació en sentit més ampli|text 2]] i [[Recurs:Ayer: el principi de verificabilitat|text 3]]); la distinció dels enunciats en lògics i empírics i el rebuig, per tant, de [[judicis sintètics a priori|enunciats sintètics a priori]]; l'eliminació de la [[metafísica|metafísica]]; el valor emotiu dels enunciats ètics, i el sentit global de la filosofia com a activitat d'[[anàlisi|anàlisi]] o com a lògica de la ciència. En altres obres posteriors, reelabora alguns dels temes plantejats en les seves primeres obres i mostra una certa tendència cap a temes d'història de la filosofia:'' Fonaments del coneixement empíric ''(''1940''),'' El problema del coneixement'' (1956), la segona en importància;'' El concepte de persona ''(1963); ''La filosofia del segle XX ''(1982).
+
La seva primera obra, publicada a la seva tornada de Viena, en 1935, a 26 anys, ''Llenguatge, veritat i lògica'', és una obra clàssica d'[[filosofia analítica|anàlisi filosòfica]] alhora que manifest del positivisme lògic anglosaxó. Reafirmant els punts doctrinals del Cercle de Viena, i mantenint-se fidel a l'[[empirisme|empirisme]] de [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] i [[Autor:Hume, David|Hume]] i a l'anàlisi filosòfica de [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] i [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]], defensa en ella el [[verificació|principi de verificació]] neopositivista, primer en un sentit rigorós ([[Recurs:Ayer: el principi de verificació (I)|veg. text]]) i, després, en una segona edició del llibre, en un sentit més elaborat i ampli (veg. [[Recurs:Ayer: el principi de verificació (II)|text 1]] , [[Recurs:Ayer: la verificació en sentit més ampli|text 2]] i [[Recurs:Ayer: el principi de verificabilitat|text 3]]); la distinció dels enunciats en lògics i empírics i el rebuig, per tant, d'[[judicis sintètics a priori|enunciats sintètics a priori]]; l'eliminació de la [[metafísica|metafísica]]; el valor emotiu dels enunciats ètics, i el sentit global de la filosofia com a activitat d'[[anàlisi|anàlisi]] o com a lògica de la ciència. En altres obres posteriors, reelabora alguns dels temes plantejats en les seves primeres obres i mostra una certa tendència cap a temes d'història de la filosofia:'' Fonaments del coneixement empíric ''(''1940''),'' El problema del coneixement'' (1956), la segona en importància;'' El concepte de persona ''(1963); ''La filosofia del segle XX ''(1982).
  
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal

Revisió de 23:58, 5 feb 2018

Alfred Jules Ayer.jpg

Avís: El títol a mostrar «Alfred Jules Ayer» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Ayer, Alfred Jules».

Filòsof britànic, típic representant del positivisme lògic i introductor del mateix al món de parla anglesa. Va néixer a Londres el 29 d'octubre de 1910 i va estudiar a Eton i Oxford. Després de graduar-se, va passar un temps a Viena, interessant-se per les teories del Cercle de Viena. Va servir, durant la Segona Guerra mundial com a agregat en l'ambaixada britànica a París i, en acabar la guerra, en 1945, es va reincorporar com a professor a la universitat d'Oxford, per a passar després, de 1946 a 1959, a la de Londres i, novament, de 1959-1978, a Oxford com a professor de lògica. Va morir a Londres el 27 de juny de 1989.

La seva primera obra, publicada a la seva tornada de Viena, en 1935, a 26 anys, Llenguatge, veritat i lògica, és una obra clàssica d'anàlisi filosòfica alhora que manifest del positivisme lògic anglosaxó. Reafirmant els punts doctrinals del Cercle de Viena, i mantenint-se fidel a l'empirisme de Berkeley i Hume i a l'anàlisi filosòfica de Russell i Wittgenstein, defensa en ella el principi de verificació neopositivista, primer en un sentit rigorós (veg. text) i, després, en una segona edició del llibre, en un sentit més elaborat i ampli (veg. text 1 , text 2 i text 3); la distinció dels enunciats en lògics i empírics i el rebuig, per tant, d'enunciats sintètics a priori; l'eliminació de la metafísica; el valor emotiu dels enunciats ètics, i el sentit global de la filosofia com a activitat d'anàlisi o com a lògica de la ciència. En altres obres posteriors, reelabora alguns dels temes plantejats en les seves primeres obres i mostra una certa tendència cap a temes d'història de la filosofia: Fonaments del coneixement empíric (1940), El problema del coneixement (1956), la segona en importància; El concepte de persona (1963); La filosofia del segle XX (1982).