Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Alcuí»

De Wikisofia

m (bot: - per dirigir l'Escola + per a dirigir l'Escola)
m (bot: - de l'[[escolàstica, + de la [[escolàstica,)
 
Línia 3: Línia 3:
 
|Nom=Alcuí
 
|Nom=Alcuí
 
}}
 
}}
Monjo anglès del monestir benedictí de York, deixeble de [[Autor:Beda, el Venerable|Beda el Venerable]], cridat per Carlemany a la cort, en 786, per a dirigir l'Escola Palatina al costat de Paulo Diaca, Pere de Pisa, Paulí d'Aquilea i Teodulf d'Orleans, entre d'altres, i organitzar, per mandat imperial, els estudis a les escoles monàstiques i episcopals, bressol de l'[[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] i origen de les universitats medievals. Va romandre durant vuit anys a l'Escola Palatina, fins a ser nomenat bisbe de Tours, l'any 796. Durant aquest temps, va portar a la pràctica les prescripcions de l'emperador, expressades en ''capitulars'', especialment la del 789, que manaven fundar escoles en tots els monestirs i catedrals. Va difondre en aquestes escoles els ensenyaments del [[trivium |''trivium i del quadrivium'']] i va escriure obres didàctiques dialogades, els interlocutors de les quals eren el «sapientíssim emperador» i el «mestre Albí», entre les quals destaquen una ''Gramàtica'' llatina,'' Sobre la dialèctica'', ''Sobre la retòrica'' ''i les virtuts''; en elles no es mostra original, sinó molt influït per [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], [[Autor:Boeci|Boeci]], [[Autor:Cassiodor|Cassiodor]] i [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]]. Els seus deixebles Einhard, Raban Maur, Amalaric de Metz i Grimald de Sant Gal van continuar la seva obra personal d'inspirador de la reforma cultural carolíngia, els fruits de la qual es van recollir més clarament a mitjan s. IX, sent emperador Carles II el Calb.
+
Monjo anglès del monestir benedictí de York, deixeble de [[Autor:Beda, el Venerable|Beda el Venerable]], cridat per Carlemany a la cort, en 786, per a dirigir l'Escola Palatina al costat de Paulo Diaca, Pere de Pisa, Paulí d'Aquilea i Teodulf d'Orleans, entre d'altres, i organitzar, per mandat imperial, els estudis a les escoles monàstiques i episcopals, bressol de la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] i origen de les universitats medievals. Va romandre durant vuit anys a l'Escola Palatina, fins a ser nomenat bisbe de Tours, l'any 796. Durant aquest temps, va portar a la pràctica les prescripcions de l'emperador, expressades en ''capitulars'', especialment la del 789, que manaven fundar escoles en tots els monestirs i catedrals. Va difondre en aquestes escoles els ensenyaments del [[trivium |''trivium i del quadrivium'']] i va escriure obres didàctiques dialogades, els interlocutors de les quals eren el «sapientíssim emperador» i el «mestre Albí», entre les quals destaquen una ''Gramàtica'' llatina,'' Sobre la dialèctica'', ''Sobre la retòrica'' ''i les virtuts''; en elles no es mostra original, sinó molt influït per [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], [[Autor:Boeci|Boeci]], [[Autor:Cassiodor|Cassiodor]] i [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]]. Els seus deixebles Einhard, Raban Maur, Amalaric de Metz i Grimald de Sant Gal van continuar la seva obra personal d'inspirador de la reforma cultural carolíngia, els fruits de la qual es van recollir més clarament a mitjan s. IX, sent emperador Carles II el Calb.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=alcuino.gif
 
|Imatge=alcuino.gif

Revisió de 11:22, 19 oct 2017



Alcuino.gif

Monjo anglès del monestir benedictí de York, deixeble de Beda el Venerable, cridat per Carlemany a la cort, en 786, per a dirigir l'Escola Palatina al costat de Paulo Diaca, Pere de Pisa, Paulí d'Aquilea i Teodulf d'Orleans, entre d'altres, i organitzar, per mandat imperial, els estudis a les escoles monàstiques i episcopals, bressol de la filosofia escolàstica i origen de les universitats medievals. Va romandre durant vuit anys a l'Escola Palatina, fins a ser nomenat bisbe de Tours, l'any 796. Durant aquest temps, va portar a la pràctica les prescripcions de l'emperador, expressades en capitulars, especialment la del 789, que manaven fundar escoles en tots els monestirs i catedrals. Va difondre en aquestes escoles els ensenyaments del trivium i del quadrivium i va escriure obres didàctiques dialogades, els interlocutors de les quals eren el «sapientíssim emperador» i el «mestre Albí», entre les quals destaquen una Gramàtica llatina, Sobre la dialèctica, Sobre la retòrica i les virtuts; en elles no es mostra original, sinó molt influït per Ciceró, Boeci, Cassiodor i Agustí d'Hipona. Els seus deixebles Einhard, Raban Maur, Amalaric de Metz i Grimald de Sant Gal van continuar la seva obra personal d'inspirador de la reforma cultural carolíngia, els fruits de la qual es van recollir més clarament a mitjan s. IX, sent emperador Carles II el Calb.