Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Assentiment»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Acceptació de la veritat d'un enunciat o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença,...».)
 
m (bot: - per l'[[escolàstica, + per la [[escolàstica,)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Acceptació de la [[veritat|veritat]] d'un [[enunciat|enunciat]] o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença, o conformitat amb el que expressa una norma o un mandat, etc. És, en oposició al consentiment, que pertany a la [[voluntat|voluntat]], un acte de l'[[enteniment|enteniment]]. Els [[escepticisme|escèptics]] grecs ensenyaven la suspensió o abstenció de l'assentiment davant la veritat o la falsedat de tot judici (ὲποχή, [[epokhé|''epokhé'']]); per l' [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]], l'assentiment és part del [[judici|judici]], i s'expressa mitjançant la còpula, el verb «ser». Encara que l'assentiment sigui d'ordre pròpiament mental, es parla també d'un assentiment moral o real, que no es dóna a la veritat d'un enunciat, sinó a una doctrina moral, religiosa o política, que s'accepta, i amb el qual s'expressa el [[compromís|compromís]] de la persona sobre aquest tema.
+
Acceptació de la [[veritat|veritat]] d'un [[enunciat|enunciat]] o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença, o conformitat amb el que expressa una norma o un mandat, etc. És, en oposició al consentiment, que pertany a la [[voluntat|voluntat]], un acte de l'[[enteniment|enteniment]]. Els [[escepticisme|escèptics]] grecs ensenyaven la suspensió o abstenció de l'assentiment davant la veritat o la falsedat de tot judici (ὲποχή, [[epokhé|''epokhé'']]); per la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]], l'assentiment és part del [[judici|judici]], i s'expressa mitjançant la còpula, el verb «ser». Encara que l'assentiment sigui d'ordre pròpiament mental, es parla també d'un assentiment moral o real, que no es dóna a la veritat d'un enunciat, sinó a una doctrina moral, religiosa o política, que s'accepta, i amb el qual s'expressa el [[compromís|compromís]] de la persona sobre aquest tema.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 11:22, 19 oct 2017

Acceptació de la veritat d'un enunciat o proposició, o de la veritat que es considera que conté una doctrina o creença, o conformitat amb el que expressa una norma o un mandat, etc. És, en oposició al consentiment, que pertany a la voluntat, un acte de l'enteniment. Els escèptics grecs ensenyaven la suspensió o abstenció de l'assentiment davant la veritat o la falsedat de tot judici (ὲποχή, epokhé); per la filosofia escolàstica, l'assentiment és part del judici, i s'expressa mitjançant la còpula, el verb «ser». Encara que l'assentiment sigui d'ordre pròpiament mental, es parla també d'un assentiment moral o real, que no es dóna a la veritat d'un enunciat, sinó a una doctrina moral, religiosa o política, que s'accepta, i amb el qual s'expressa el compromís de la persona sobre aquest tema.