(del grec ἀποφαντικός, declaratiu, categòric) Segons Aristòtil, el «discurs proposicional» o logos apophantikós recorre a enunciats dels quals pot dir-se que són vertaders o falsos, en oposició a un ús merament retòric o poètic.
No confondre amb apofàtic, que és un enunciat negatiu.